A la vida laboral ens trobam sovint amb el fet de celebrar. Celebrar reunions, congressos, jornades, trobades de feina, encontres, etc. Se celebren reunions en què es dona informació o instruccions a seguir, congressos en què es parla de procediments legals o mètodes comercials, se celebren meses de contractació, etc. Celebrar, tant serveix per alegrar-se pel naixement d’un infant com per dur terme una sessió de tramitació electrònica de judicis monitoris. L’elecció de les paraules adients és important, tant pel que comunica com pels destinataris del missatge.
Hi ha poques ocasions en què perdi importància el fet de mesclar els diferents sentits o significats d’una paraula, però aquests dies, n’hi ha una clara, i és la celebració del Festival de Cinema de Sant Sebastià. És clar que se celebra “Un acte sotmès a un ritual, a una norma, acomplir-se” (entrades 1 i 2 del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans), però també és clar que se celebra el retrobament del món de la cultura amb l’exterior: “Fer una festa, un àpat, etc. Alegrar-se d’alguna cosa. Lloar públicament” (entrada 3, 4 i 5 del mateix diccionari).
“L’elecció de les paraules adients és important, tant pel que comunica com pels destinataris del missatge”
Quines ganes teníem de viure el moviment del món cultural que s’havia silenciat; quina alegria i reconfort escoltar parlar Viggo Mortensen i d’altres directors, actors, guionistes; parlar més enllà de la mascareta, parlar d’altres qüestions més enllà de la covid, parlar d’emocions, de relacions, d’amor pel cinema i la seva importància. El cinema, com a representació o projecció de la literatura, ens fa més civilitzats. Així com la nostra vida en societat ens incita a fer judicis esbiaixats i a posicionar-nos a favor o en contra de les coses, el cinema o la novel·la ens obren a un univers moral amb molts més matisos. Som més morals quan miram una pel·lícula que quan actuam com a ciutadans, pares, membres d’una associació, etc.
Tal com diu Nancy Huston al seu llibre L’espècie fabuladora, els protagonistes de les pel·lícules els escoltam amb més tolerància, benevolència i curiositat que a moltes persones de carn i ossos que ens envolten, moltes vegades perdonam les debilitats del “dolent de la peli” i inclús les arribam a agrair. Durant el temps que dura la pel·lícula estam agafant forces per tornar a les nostres realitats i potser viure-les amb més agudesa. Hem de celebrar que els organitzadors del Festival de Cinema de Sant Sebastià hagin estat valents i hagin tornat a donar veu i visibilitat a la cultura i al retrobament. Celebr que s’hagi celebrat el Festival. M’ha tornat connectar amb la civilització. Per molts d’anys a tots els festivals lligats a la cultura!
