Cavallets, esses i renou

Com a mestres dels Cavallets, fa uns anys vàrem fer una reflexió a aquella gent que, tant a l’Ofici de Santa Margalida com de Sant Agustí entraven a l’església o al convent a veure el ball de les esses. De forma espontània, i com a mostra de reconeixement cap als Cavallets, es varen començar a sentir aplaudiments. Davant això, nosaltres, després de veure que la solemnitat de l’acte religiós s’havia vist d’alguna manera malmesa, vàrem demanar que, en aquest moment, es deixessin de fer. La gent ho va entendre i ens va fer cas.
Però, els darrers anys veim que, en el moment de ballar les esses, l’església s’omple de gent que, no només entra puntualment per veure el ball de les esses, sinó que en algunes ocasions té una conducta irrespectuosa: caminar i quedar durant tot el ball per reng i els passadissos laterals sense cap mirament, però sobretot fer renou. Tant les mamballetes com el renou, són pròpies de la part cívica de la festa, que és al carrer, quan els Cavallets ballen després de l’ofici o a la cercavila.
El ball dels Cavallets dins l’església té un sentit religiós i no té sentit independent, sinó que és una part de l’Ofici. No és coherent entrar només a veure el ball i llavors sortir. Per mantenir el respecte i l’essència de la part religiosa de la festa, ens agradaria veure com la gent assistent a aquestes celebracions manté aquest silenci que fins fa poc s’havia conservat.
• Sebastià i Cosme,
mestres dels Cavallets