Enguany hem volgut celebrar el Dia Internacional de les Dones amb una exposició de fotografies per rescatar la imatge i el record de les nostres àvies. La manca de visibilitat de les dones, en el cas de les generacions que ens han precedit, és absoluta. Les seves vides no han transcendit més enllà del record familiar, com si no valguessin per al relat col·lectiu. Però no és per manca de testimonis gràfics sinó per discriminació perquè les seves vides dedicades a la família, al treball i a les dobles jornades, assumint sempre la càrrega de tenir cura dels infants i dels majors, no han tengut el reconeixement que es mereixen.
El fotògraf Biel Bennàssar ens ha deixat rebostejar dins el seu arxiu a la recerca de la història de les felanitxeres des de principis del segle XX fins als anys setanta, i l’especialista en història de la fotografia de Felanitx, Amàlia Salas, ens ha guiat en aquesta recerca, en la qual ens hem fixat també en les imatges de la col·lecció museogràfica de la Fundació Cosme Bauçà, i el resultat és l’exposició que es va inaugurar diumenge passat, un recull de fotografies que ens mostren la vida quotidiana de les nostres padrines i repadrines i ens serveixen per entendre on som avui i demanar-nos on volem ser demà.
La memòria històrica és un relat esbiaixat per una visió androcèntrica que només ha rescatat les figures, sempre escasses, de dones que havien tengut un perfil públic, però el terreny domèstic no existeix, com si no importàs. Les vides anònimes de les dones que ens han precedit han servit per eixamplar i aplanar el camí que avui feim nosaltres.
La memòria de les padrines és el relat col·lectiu del nostre poble, el testimoni de tot allò que ha condicionat la vida de les dones des del mandat patriarcal sobre el qual es fonamenta la societat actual. Ens sentim hereves d’aquestes dones magnífiques que s’esforçaren per dur endavant la família i per millorar la seva vida i deixar millors condicions a les generacions que vendrien, i el record en blanc i negre de les seves vides ens ajuda a entendre el valor de cada una de les millores aconseguides en els drets de les dones.
Per elles i per les que vendran hem de continuar lluitant per la igualtat perquè segueixen encara ben vigents moltes discriminacions que fan que les dones no tenguem, encara ara, els mateixos drets que els homes. Cal visibilitzar la feina de cures, a la família i a la societat, i reivindicar-la com un bé social i retribuït, però també compartit. I cal que les dones grans deixin de ser pensionistes de segona. I que s’eduqui els infants en els valors de la igualtat, perquè s’acabi la violència masclista i totes les formes de violència que atempten contra la llibertat i la dignitat de les dones. I no podem passar pel 8 de març sense reivindicar, fort i clar, que Felanitx mereix tenir carrers amb nom de dona i encara no en té. De res serveix fer actes pel Dia de les Dones si després els negam el valor simbòlic que tendria aquest reconeixement col·lectiu. Ens demanam si aquesta reivindicació tendrà un lloc dins els programes electorals i hi haurà voluntat a bastament per atendre-la.
L’exposició també inclou una mostra de les Caixes de Vida, un projecte intergeneracional que l’IES Felanitx va dur a terme l’any 2018 amb el qual l’alumnat va representar, en unes capses, les principals vivències i records de les seves padrines a partir d’una sèrie d’entrevistes en les quals els adolescents descobrien coneixements i experiències que són fruit de tota una vida. Hem volgut recuperar aquest projecte perquè ens sembla que reforçar aquest vincle entre les noves generacions i la gent gran és imprescindible.
Donam les gràcies a l’Ajuntament de Felanitx i a Marta Cano, regidora d’Igualtat, per la seva col·laboració en aquesta exposició, i a la Casa de Cultura per acollir-nos una vegada més.
L’exposició romandrà oberta fins al dia 16 d’abril. Esperam que l’exposició us agradi tant com a nosaltres!
