Biblioteques digitals particulars

Els lectors i lectores habituals, vull creure que en tenc, ja sabeu que m’agrada parlar de temes d’actualitat política estatal o mundial, sobretot per ubicar les meves opinions dins un context general i altres vegades perquè hi ha coses que, si no les trec del gavatx, acaben fent-me mal. Avui, tenc la intenció de parlar d’un tema que no apareix als noticiaris i no crec que arribi mai a ser d’actualitat. Però m’interessa molt més que els escàndols dels Borbons, la corrupció declarada d’aquell pocavergonya que, a força d’embulls, mentides i els vots d’una mala fi d’espanyols, aconseguí situar tres diputats al Parlament Europeu, o del perill imminent d’una guerra nuclear tant a Europa com a l’Orient Mitjà. Ara que lleu, us vull parlar d’una cosa molt més positiva: de les biblioteques digitals particulars com a mitjà de preservació cultural.
Vaig començar a interessar-me per aquest tema, d’una manera seriosa, en aquells dies que la pandèmia, o els governs, ens mantengueren tancats a casa. La documentació literària, gràfica i, fins i tot, musical guardada als meus discs durs em va mantenir entretengut de tal manera que només enyorava el carrer a l’hora d’anar a berenar al bar i llegir el diari en paper. Però, anem per feina: quins són els avantatges d’una biblioteca digital pròpia, guardada en dispositius propis i no depenent d’una connexió a Internet?
De bon principi, ens permet un accés immediat. Tots els que trescam per la xarxa de xarxes ens hem trobat sovint amb dificultats per accedir als espais on volem anar, sigui perquè falla la connexió o perquè han canviat les condicions d’accés; cada cop més els administradors de les planes demanen més claus d’accés o la condició d’usuari prèmium per accedir als continguts més interessants.
La biblioteca particular ens ofereix la possibilitat d’una organització personalitzada dels nostres arxius i continguts. Per poc organitzat que tinguem els nostres discs durs, no haurem d’anar a cercar na Maria per sa cuina a l’hora de trobar allò que ens interessa, lluny de la dispersió que trobam a Internet.
Avui és molt important, si volem preservar la independència personal, preservar la privacitat. Una biblioteca digital independent està sempre sota el nostre control, no ens demana números de compte, correus electrònics, ni cap altra dada personal, a l’hora d’accedir-hi.
La seguretat de tenir còpies locals dels nostres fitxers (volums de la biblioteca) protegides de possibles pèrdues de dades al núvol o a altres serveis en línia.
La varietat de formats d’arxius que podem guardar als nostres dispositius personals de memòria. Llibres en PDF, imatges de gairebé qualsevol format, música, apunts personals, àlbums familiars, records d’infantesa, informes i documents privats… i aquells treballs que podem crear de manera personal sobre els temes que ens interessen.
Tot i que avui pot semblar banal, el valor sentimental d’una biblioteca personalitzada pot esdevenir una extensió de la identitat personal.
Com a conclusió, cal dir que malgrat l’accés sense precedents a la informació que ens ofereixen les xarxes, una biblioteca digital privada és una eina de valor incalculable per a aquells que volen un accés ràpid, organitzat i fiable als recursos. És clar que organitzar-la requereix dedicació i si volem crear continguts personals, encara més; però tot és qüestió d’administrar el nostre temps, i dedicar-ne una part a conrear la ment no crec que sigui cap bajanada.
De qualsevol manera crec que la combinació d’Internet i la biblioteca personal és una fórmula ideal, combina una font inesgotable de coneixements amb una manera àgil i estructurada de conservar-los. Des d’aquí faig un repte als setciències que assessoren els nostres polítics, aquests que diuen que, si tot està a Internet i que la IA ho sap tot, una biblioteca digital privada i personal no té cap sentit, perquè donin la cara i demostrin que estic equivocat. Em sembla, emperò, que no plourà d’aquest tro.
Per la meva banda vaig fent feina, recercant aquí i allà, escorcollant enciclopèdies digitals i en paper, guardant de manera escrupolosa materials sobre temes diversos que m’arriben de corresponsals molt sovint desconeguts; una allau de materials que, és més que probable, no arribaré mai a ordenar així com voldria i cal.
Apa, res més per avui, salut i sort per a la bona gent!