Al llindar de l’abisme

Salut, alegria, força i venturós any per a tota la bona gent!
He començat amb una felicitació, així com cal per a aquestes dates. És clar que aquests bons desitjos van adreçats a cada un de vosaltres, benvolguts lectors i lectores. Pel que fa a la gent en general, és clar que també m’agradaria que hi hagués un any més bo, fins a l’infinit, que aquest que estam a punt de finir. Aquest que ens ha portat al llindar de l’abisme.
D’això, de com hem arribat a aquest punt, tal volta se’n podria treure material per a un llibre sencer. Però avui posarem el focus en un tema molt concret, l’ascens irrevocable, per ara, de l’extrema dreta a l’imperi borbònic, a Europa i al món sencer. No. No m’estendré en teories abstractes, només us explicaré algunes anècdotes que il·lustren força bé on ens trobam ara mateix.
La setmana passada, al Parlament de la comunitat de Castella i Lleó, es votava una proposta, crec que per proposar al Tribunal Suprem una terna de jutges (us sona de res això dels jutges?). La proposta havia de ser votada en secret i per majoria simple. Així es feu, i el resultat fou de trenta-un vots a favor i trenta-cinc en contra. Això, que trenta-cinc és més que trenta-un, ho toca saber fins i tot un alumne de primer cicle de primària. Doncs un tal Carlos Pollán Fernández, del partit Vox, i president del Parlament de Castella i Lleó, sembla que hi arriba: declarà que la proposta quedava aprovada. Quan l’oposició li feu avinent que allò no podia ser, que les matemàtiques no menteixen i que hi havia més vots en contra que a favor, es va empatollar un seguit d’excuses de mal pagador, coses com que la votació havia d’haver estat a mà alçada, però secreta (com es menja això?) i acabà dient que no hi havia res a discutir, la proposta era aprovada i fora ball. Aquest és el respecte que els d’extrema dreta tenen per a les normes democràtiques. 
Aquest és un exemple, però n’hi ha molts més. Supòs que recordau com a casa nostra, Gabriel Le Senne, un altre beat de Vox, va esqueixar una foto d’Aurora Picornell i en va sortir amb aigües fresques. I com es va gestionar l’«errada» de Marga Duran, i de tot el PP, a favor de les propostes de Vox. Poca broma amb els ultres, aquests han vengut per a rompre el sistema democràtic des de dintre, baldament la falangista Ayuso, des de la capital de l’imperi, digui que els que volen canviar el sistema des de dintre són els socialistes, bolivarians, de Pedro Sánchez. I mentre un tal Peinado (jutge) està gratant sota terra per mirar de trobar alguna cosa que impliqui la família del president. El que pueda hacer, que haga, és la consigna del caudillo Aznar. Tot val mentre no parlem dels deutes amb Hisenda del xixisbei de la presidenta de Madrid; us imaginau quantes trampes va fer aquest comissionista per embutxacar-se tants doblers en el temps de la pandèmia? També hem vist com un altre milionari d’extrema dreta, un tal Rato, després d’endur-se’n els doblers de la guardiola de les pensions, ha vist com la seva condemna a presó passava de més de seixanta anys a quatre; gosaria messions que no en farà cap.
Podria continuar posant exemples de la manera com l’extrema dreta utilitza les mentides i les informacions falses per imposar arreu les seves idees. Res no els importa a l’hora de fer anar els vots al seu senalló. Ara mateix hem vist com a l’hora de treure profit de qualsevol avinentesa, Abascal no ha tengut cap inconvenient en publicar que els atemptats de Magdeburg, a Alemanya, eren obra de terroristes immigrants islamistes. Quan s’ha sabut que l’autor era més proper a l’extrema dreta alemanya que a les tesis de l’Islam, no ha dit ni un mot per a rectificar; el seu objectiu no és altre que generar odi. Qui recordi la història, que compari la situació actual amb la de fa cent anys. Un altre que també ha corregut a donar la culpa als immigrants islamistes, i no ha rectificat, ha estat Elon Musk, la mà dreta de Donald Trump. Qui no hi vegi la mà de l’extrema dreta, que s’ho faci mirar.
I, mentrestant, els mitjans generalistes, aquells que en comptes d’informar-nos cerquen tenir-nos entretenguts amb bajanades, es dediquen a blanquejar els Borbons. Aquests dies, un programa d’aquests que es diuen familiars, o d’entreteniment, s’ha dedicat a explicar com un bandarra anomenat Froilán, que estava als Emirats amb el seu avi, el bandarra major del regne, ha tornat a la capital de l’imperi fet un model de bones maneres. Ni ho crec, ni és veritat.