Sant Agustí 2024

I ja hi tornam a ser. Enguany el temps ha passat de manera diferent. La tardor va venir plena de pors, l’hivern carregat de preocupació i la primavera curulla de tristesa. L’estiu ha estat època d’enyorança. I malgrat tot, ja tornam a tenir aquí les festes de Sant Agustí. I com no pot ser d’altra manera, les viurem tan bé com puguem i farem els esforços necessaris per poder passar unes bones festes, aparcant les penes i tristeses en un raconet del cor per poder celebrar les festes felanitxeres.
Recordau com el 2020 i el 2021 vàrem haver de celebrar Sant Agustí a casa, sense poder fer festa tots junts al carrer? Recordau com ens sentíem, plens de temors per si agafàvem el coronavirus? Varen ser dos anys ben durs, on tot allò que coneixíem s’havia enfonsat de cop i volta. I vàrem haver de cercar una nova manera de viure, de sobreviure, a aquella pandèmia que ens tenia reclosos i atemorits. Qui es recorda ara d’aquells mesos d’estiu sense festes? Qui hi pensa? Hauríem de recordar-los i adonar-nos que podem superar moltes adversitats i sortir-ne més forts i vigorosos. Per aconseguir-ho vàrem haver de pensar com superar-ho de manera individual, cadascú intentava fer allò que creia que més li convenia. Però també vàrem haver de pensar en la comunitat, en el conjunt de la societat, si no ho haguéssim fet, segurament no hauríem arribat aquí. Això ens demostra que podem superar moltes més coses de les que ens pensàvem.
Felanitx és un poble especial. Els felanitxers tenim qualque cosa que ens diferencia de la resta de Mallorca. Formam part de Quíbia, país real o imaginari, com vulgueu creure, que comprèn la zona del Llevant mallorquí, amb unes fronteres interiors poc definides. Aquest mot inventat per Llorenç Mostel ha tengut un llarg recorregut entre els quíbers, perquè defineix una manera de fer les coses diferent de la resta dels mallorquins. I Felanitx és diferent.
Els felanitxers som diferents. Com a tots els pobles, Felanitx té xafarders de sobres, té personatges irreverents a voler, té intel·lectuals de prestigi, té esportistes de nivell, té “el boig de la ciutat” com cantava Sopa de Cabra. I Felanitx té la nostra ironia i la nostra particular manera d’entendre el món, que ens fa especials, únics i sovint incompresos. I com que som com som, tenim una festa de Sant Agustí que també es mereix sortir al programa de La millor festa de les Balears, d’IB3. Encara que sortir-hi deu voler significar que l’any vinent encara hi haurà més gent al poble, cosa que per aquest dia no ens fa gens de falta. Però clar que feim la millor festa! Quin altre poble organitza un pregó irreverent, políticament incorrecte, irònic i orquestrat per un grup de joves que duen el nom d’una part de la plaça de toros, però que segurament la majoria són antitaurins? Quantes contradiccions hi pot haver més en un dia com aquest? Si el vius a Felanitx, en podràs trobar mil més, de contradiccions i ironies. I totes ben pensades per poder fer festa.
Hem de reconèixer que el mèrit de tenir una festa com la que tenim no és ni de bon tros tot de l’Ajuntament. La Sala aporta els cavallets, sense els quals es perdria el valor tradicional de la diada, aporta un aperitiu a la porxada de la Sala i la revetla del vespre al Parc. Però qui mou la gent de bon dematí és El Cosso que desperta els felanitxers amb una cercavila i ens aplega a la plaça de s’Arraval per fer una crida a la festa i a la disbauxa amb tots els adjectius que descriuen el “felanitxerisme”. S’Arraval s’omple a vessar, hi ha una gentada que riu, aplaudeix i canta l’himne de Felanitx amb sentiment i alegria. Aquesta és la festa grossa de Sant Agustí, que continua amb els polos de Can Llenya, amb la volta per la vila, amb el ball dels cavallets, amb la desfilada sota el pal·li i amb el ball dels gegants. I a migdia és com si tot arribés a un punt mort, la gent es dispersa per dinar i agafar forces, es tornen a arreplegar per anar de concert als bars i a la nit, a la nit el parc fa por de gent i descontrol. Si sortim per la televisió i no guanyam el concurs és perquè el jurat no entén el carisma felanitxer. I no passa res, si tots els balears ens entenguessin, ja no tendria gràcia dir que som felanitxers.
Sentiu-vos orgullosos de ser d’aquí, del nostre poble. I deixau les crítiques a casa, som tot u. Sortiu al carrer i passejau, anau amunt i avall pels carrers i carrerons de Felanitx, però cada dia, no només avui! Que visqui Sant Agustí! Que visqui Felanitx!