Parlar de la mort als infants: la pedagogia de la mort

La pedagogia de la mort és aquella que fa referència als coneixements pedagògics que estan relacionats directament amb l’estudi, l’ensenyament, la formació, l’educació i els recursos que tracten el tema de la mort.
Així com s’han introduït altres branques educatives com l’educació sexual o l’educació ambiental, també és crucial que es pugui parlar de manera natural sobre la mort. És un tema que afecta de manera directa qualsevol ésser humà i que prest o tard, al llarg de les nostres vides, s’haurà d’afrontar. Per tant, és necessari que s’implementi de manera conscient dins el currículum i que es pugui veure amb profunditat.
Com a professionals hem d’entendre que morir és un concepte que canvia proporcionalment amb el desenvolupament de la intel·ligència i de les emocions dels infants. I per aconseguir que l’escola sigui un lloc acollidor i protector s’ha de parlar de les pèrdues i reconèixer el dol, ja que si no es tracten aquests temes, no autoritzam les necessitats de l’alumnat.
La mort es caracteritza per ser un fenomen complex, és difícil de comprendre i requereix mecanismes molt elaborats d’abstracció i intervenció. Per això, és un element que no es pot deslligar de la formació humana perquè forma part del nostre ésser. En conseqüència, és fonamental rebre una educació i recursos de sobre com conviure amb aquests fets i gestionar pensaments i emocions.