Osteoporosi

Va entrar per la porta i va seure. Curiosament, no li feia mal res, però estava angoixada. Tenia seixanta anys i no presentava cap símptoma. En què la puc ajudar, va preguntar el reumatòleg? Tenc un risc molt elevat de fractura, estic a punt de trencar-me un os. M’han fet una densitometria i tenc osteoporosi. Estic molt preocupada.
L’osteoporosi és la malaltia metabòlica dels ossos més freqüent. Afecta sobretot dones i la seva prevalença augmenta amb l’edat. Aproximadament un 5 % de la gent adulta en pateix, i aquesta proporció puja a més d’un 20 % en dones d’edat avançada.
L’osteoporosi es defineix com una pèrdua de la resistència a la fractura dels ossos. L’osteoporosi és una malaltia complexa que va més enllà d’un resultat en una densitometria, i el que és més important, tenir osteoporosi no és sinònim, ni de lluny, d’estar a punt de trencar-se res.
Anem a pams. Primer: a l’osteoporosi hi ha un empitjorament de la quantitat i la qualitat de l’os que fa perdre la resistència a la fractura davant caigudes o traumatismes lleus. Segon: el risc de fractura es pot determinar utilitzant unes característiques de la malalta (que anomenam factors de risc) i el resultat de la densitometria. Tercer: depenent del risc de fractura, i d’acord amb la malalta, decidim quin tractament s’ha de posar.
Per tant, és molt important saber els factors de risc de fractura osteoporòtica. El més important és haver patit una fractura prèvia. Els mesos posteriors a una fractura osteoporòtica són en què hi ha un major risc de tenir-ne un altre. Per altra banda, com més nombre de fractures, més possibilitat de tenir-ne una altra. El segon factor més important és l’edat. Com més anys, més risc de fractura. Altres factors molt rellevants són la presa crònica de corticoides, patir malalties que provoquin mala absorció (com la celiaquia o una malaltia de Crohn) o malalties inflamatòries cròniques (com l’artritis reumatoide o el lupus), o que els pares s’hagin trencat el maluc. Factors menys importants són el baix pes o el tabaquisme. Tot això, afegint les dades que ens dona la densitometria, ens permet calcular el risc de fractura.
La densitometria és una prova que ens permet determinar la quantitat (densitat) d’os que tenim, i normalment es fa de columna lumbar i d’anques. De vegades es pot fer de canell. Actualment, els densitòmetres més nous permeten també valorar la qualitat de l’os vertebral mitjançant el TBS. L’avantatge de la densitometria és que és una prova senzilla i que no irradia. L’inconvenient és que s’ha de saber interpretar. Per exemple, els informes, moltes vegades, si a la prova surt osteoporosi, indiquen que hi ha un alt risc de fractura, i això no és cert perquè podria tractar-se d’una persona jove sense factors de risc. O al contrari, una persona gran, amb fractures prèvies o que pren corticoides, i que només té osteopènia, pot tenir un risc alt i s’ha de tractar.
Per tant, abans d’iniciar el tractament hem de descartar que l’osteoporosi no sigui secundària, o sigui, causada per una altra malaltia. Un hiperparatiroïdisme, un hipotiroïdisme, una celiaquia… en serien exemples, ja que llavors el tractament serà el de la malaltia que el causa.
I quin és el tractament de l’osteoporosi, i quins efectes secundaris tenen, i quina és la importància de la vitamina D? Bé, això ho deixam per a la pròxima consulta