L’olivera de Sant Agustí

En evocar Sant Agustí d’Hipona, es pensa, en primer lloc, en la seva conversió al cristianisme, en els seus tractats de filosofia i de teologia, així com en els seus combats contra el maniqueisme i el donatisme (moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al segle IV) considerat com a heretgia per l’Església catòlica.
Pare i doctor de l’Església llatina, se’l veu com un sant d’Àfrica. Pels algerians d’avui, Sant Agustí és considerat com un filòsof cristià que ha contribuït a la història del seu país així com un personatge que forma part de la riquesa de llur patrimoni.
Agustí va néixer a Tagaste, situada al Nord-est d’Algèria actual l’any 354. Al cor d’aquesta vila –anomenada actualment Souk Ahras– es troba l’olivera de Sant Agustí. Diuen que aquesta olivera és el testimoni del pas de Sant Agustí perquè ell mateix l’esmenta sovint a les seves obres.
Tagaste, el seu nom númida antic, significa en l’idioma berber –amazic– “terra de tresor”. Fou una vertadera cruïlla de les civilitzacions romana, númida, vàndal, bizantina, islàmica i otomana.
La datació de l’olivera de Sant Agustí provoca un cert debat. Alguns pensen que Agustí l’hauria plantada, però diuen que no és cert perquè sembla ser més antiga. Avui dia sabem que Agustí utilitzà la seva ombra i frescor per escriure diversos dels seus escrits. Investigacions científiques recents fins i tot han datat l’olivera amb vint-i-nou segles d’existència.
Segons els historiadors locals, no hi ha dubte de l’edat quasi trimil·lenària de l’olivera de Sant Agustí. Alguns fins i tot argumenten que la branca d’olivera que havia portat el colom a Noè per anunciar el futur declivi de les aigües –en la història del Diluvi explicada a la Bíblia i l’Alcorà– prové sense cap dubte de l’olivera de Sant Agustí.
Jo m’estim més creure-ho que anar-ho a cercar!
Molt bones festes de Sant Agustí!