Llegenda negra

María Elvira Roca Barea publicà Imperiofobia y leyenda negra. Roma, Rusia, Estados Unidos y el Imperio español (Siruela, 2016) de la qual s’han fet vint-i-cinc edicions. La seva tesi és que els imperis tenen enemics que han propagat mites i tòpics que no es corresponen a la realitat. Presenta els imperis com a víctimes en lloc de com a agressors. Si bé la llegenda negra antiespanyola va néixer a Itàlia, primer anticatalanoaragonesa, serien els protestants alemanys i els flamencs contraris a Carles V els que li donaren volada. Considera el protestantisme i Europa com els enemics eterns d’Espanya. Els pobles que sofreixen la imperiofòbia assumeixen els seus mites en lloc de combatre’ls. Les impremtes protestants produeixen libels i Espanya no contraataca. La llegenda la propaguen els predicadors i a les comèdies es parla del malvat espanyol. Pels protestants nacionalistes l’Espanya catòlica ocupa el lloc del malvat enemic que tot nacionalisme necessita per existir. Per Roca els imperis són positius, vessen la seva sang per resoldre els problemes d’altres, i desapareixen les oligarquies locals, afirmació falsa, ja que els antics oligarques pacten amb els invasors per conservar les seves propietats, com passà amb els nobles visigots davant els invasors musulmans. Relata les persecucions de protestants i anglicans contra els catòlics, la crema de dissidents i bruixes pels protestants (unes 50.000, la meitat a Alemanya) a diferència dels inquisidors espanyols que no creien en bruixes, sols en condemnaren vint-i-set. Critica que als llibres de divulgació anglesos es glorifica la victòria sobre l’Armada Invencible, que no fou gran com es conta, sols es perderen trenta vaixells i en tornaren prop de cent, i se silencien els fracassos anglesos com la Contra Armada de Drake que sofrí 15.000 morts, mils de desertors i la pèrdua de cinquanta vaixells, els fracassos de Veracruz o Cartagena de Indias. Diu moltes veritats, però sols parla de les coses positives del mal anomenat Imperi Espanyol i silencia les negatives, però sols les negatives d’alemanys, flamencs i anglesos.
L’obra ha tingut crítiques negatives. José Luís Vilacañas (de la Universitat Complutense) publicà Imperiofilia y el populismo nacional-católico (Lengua de Trapo, 2019). Considera que l’obra de l’antieuropea Roca és un populisme intel·lectual reaccionari. No veu clar que l’origen de les llegendes negres sigui l’odi de l’inferior al superior i que deformi la realitat. Roca exclou dels imperis a Anglaterra que fou antiespanyola d’ençà que fou anticatòlica. També considera que el protestantisme i Europa són els enemics eterns d’Espanya. Roca veu hispanofília en la il·lustració francesa que creu que Espanya és un país d’ignorants, per ella no existeixen els il·lustrats catòlics. Vilacañas no creu que hi hagi llegenda negra més enllà del segle XVII malgrat que hi hagi tòpics. Roca creu que el racisme es donà als països on havia crescut el protestantisme i el liberalisme.
Patricia R. Blanco enumera tergiversacions, citacions errònies i falses a l’obra de Roca.