Jordi Frau

Les planes de la història de la nostra illa custodien un llarg rosari d’exemples de cantants fills d’aquella terra, nascuts entre el segle XIX i les primeries de la centúria següent, que al llarg de les seves trajectòries professionals feren una lloable carrera enfora de casa seva i dels seus, amb l’enyorança que aquest fet comporta amagat a un racó dels seus cors. Són uns testimonis sucosos en bona part, malauradament i injustament, avui oblidats i que indiscutiblement són necessaris conèixer a l’hora de voler completar dignament la cronologia musical de l’illa de Mallorca. Entre els casos d’aquell cúmul de cantants en altre temps ovacionats i que avui reposen dins la foscor de l’oblit, hi ha el del baríton ciutadà Jordi Frau i Muntaner. Membre d’una casa benestant de Ciutat, nasqué a la capital mallorquina el 1883 i, a l’edat de 23 anys, després que el compositor i professor de cant Artur Baratta li hagués polit la veu, debutà al principal coliseu palmesà, on assolí l’èxit alhora que l’aprovació de la crítica i del públic, atributs que li serviren de passaport per ampliar els seus coneixements en tècnica vocal a Barcelona al costat de Felicià Paredes. Poc després, atesa la seva destresa, arribà a Milà. Meca i bres del bel canto per excel·lència on durant una tongada d’anys estudià cant amb el mestre Giuilo Rossi i on el 1910, davant el seu exigent auditori, donà a conèixer la seva vàlua musical. Abrigat d’aplaudiments, aproximadament entre els anys 1910 i 1925, Frau actuà en reiterades ocasions durant diversos muntatges d’òperes organitzats a punters teatres de Florència, Bolonya, Roma i, naturalment, de Milà, endemés de Niça, Lugano, Lisboa, Buenos Aires, Xile, a banda d’incomptables indrets d’Espanya i, per descomptat, de Mallorca i de la seva capital. Fou la ciutat que Jordi Frau mai oblidà i on una volta acabada la malnada Guerra Civil Espanyola fixà la seva morada, on obrí una acadèmia de cant amb l’anhel d’esculpir la veu de diversos aspirants a assolir glòries en el panorama líric mundial. Sembla que fou que ocuparia quasi bé la totalitat del temps de la vida de Jordi Frau, qui el 1961 finí en el mateix indret que l’havia vist néixer, créixer, debutar, partir i tornar.