Al setmanari del 13-7-2023 hi ha un article amb el títol “Per la recuperació de les llibertats” en què es repeteixen tòpics i mites romàntics que avui no sosté cap historiador. Molts d’aquests tòpics se’ls va inventar Víctor Balaguer, un senyor que mai va entrar en un arxiu i que a la vegada era espanyolista. No sols fou ministre a Madrid, durant el regnat d’Alfons XIII, sinó que redactà el volum dels Reis Catòlics de la Historia de España de Cánovas del Castillo, on diu el doi que els Reis Catòlics feren la unitat d’Espanya.
Les corts catalanes no eren democràtiques; menestrals i pagesos no hi estaven representats, i sols les podia convocar el rei, i l’absolutisme és anterior. Vicens Vives deia que les institucions que desapareixen amb la Nova Planta eren oligàrquiques, obsoletes i corruptes. Felip V convocà corts catalanes, que foren considerades les més favorables. La raó de la desconfiança cap a l’absolutisme francès és a posteriori, ja que Felip V no mostrà al principi maneres autoritàries, i l’arxiduc Carles fou absolutista.
El 1704 els aliats austriacistes posen setge a Barcelona, la bombardegen i són rebutjats. El 1705 uns senyors de Vic signen amb els aliats el pacte de Gènova, Gran Bretanya prometia ajuda militar (8.000 homes de peu, 2.000 cavalls i municions), els catalans organitzarien 6.000 homes, a sou d’Anglaterra, per ajudar a prendre Barcelona. L’agost de 1705 els aliats, amb 300 vaixells, hi desembarquen 17.000 soldats anglesos, holandesos i austríacs i bombardegen Barcelona del 14 de setembre al 22 d’octubre, en què capitula, 6.000 partidaris de Felip V hagueren d’abandonar la ciutat. A més de la pressió militar, el canvi fou degut a la burgesia comercial catalana que volia la prohibició de l’entrada de manufactures franceses (cremaven les botigues on es venien teixits francesos) i l’exportació de llanes a França.
“La guerra de Successió no fou una pugna entre un sistema polític descentralitzat i un d’absolutista, sinó una guerra comercial internacional que va promoure i guanyar Anglaterra i va perdre Felip V”
Quan el 1707 es promulga la Nova Planta de València, amb què s’imposen les lleis castellanes, molts catalans es faran austriacistes. Però quan després de la guerra es promulgaran la Nova Planta de Catalunya (1717) i la de Mallorca (1716), serà molt diferent de la valenciana. La de Mallorca estableix que en tot allò que no hi estava comprès s’aplicaran “todas las Reales Pragmáticas y Privilegios conque antiguamente se governava ese reyno”, i el 1725 els regidors de Palma recordaven que el 1716 no s’abolí l’antic dret civil, penal, processal i mercantil. A Catalunya l’article 42 estableix que, en tot el que no estigui en els capítols precedents, s’observaran les Constitucions que hi havia a Catalunya. Els privilegis no eren drets per a la majoria. El principal privilegi era que els nobles i el clero no havien de pagar imposts, i Felip V s’ho carregà. Haurien de pagar un impost sobre el patrimoni.
La guerra de Successió no fou una pugna entre un sistema polític descentralitzat i un d’absolutista, sinó una guerra comercial internacional que va promoure i guanyar Anglaterra i va perdre Felip V. També va guanyar Àustria i va perdre Lluís XIV. Anglaterra podrà comerciar amb Amèrica amb el navío de permiso i tindrà el asiento de negros, el monopoli per anar a vendre esclaus negres, i Gibraltar i Menorca seran punts de suport de la seva flota comercial al Mediterrani. Felip V perdrà Flandes del sud (Bèlgica), el Milanesat, Nàpols i Sicília, que passaran a Àustria, i Sardenya, que passarà al duc de Savoia. Lluís XIV perdré molts de diners, exhaurí el tresor, i territoris americans que passen a Anglaterra com la badia de Hudson, Terranova i Louisiana (que anava del Canadà al golf de Mèxic).
