«El primer glop de la copa de la ciència et torna ateu, però en el fons del tassó Déu t’està esperant».
Werner Heisenberg (1901-1976)
La física quàntica és una branca de la física que estudia el comportament de la matèria i l’energia a escales atòmiques i subatòmiques. La física quàntica ens presenta un univers estrany i fascinant on les partícules poden estar en diversos llocs alhora, travessar parets i tenir propietats que semblen desafiar el sentit comú.
Els inicis de la física quàntica
A la fi del segle XIX i principis del XX, els científics van començar a observar fenòmens que no podien ser explicats per la física clàssica. L’efecte fotoelèctric: quan la llum incideix sobre certs metalls pot alliberar electrons. Aquest efecte no podia ser explicat per la física clàssica, que considerava que la llum era una ona. L’efecte Compton: quan els raigs X incideixen sobre electrons, aquests poden canviar la seva direcció i longitud d’ona. Aquest efecte tampoc podia ser explicat per la física clàssica, que considerava que els electrons eren partícules puntuals.
Principis fonamentals de la
física quàntica
·Quantització: l’energia, el moment angular i altres propietats físiques no poden prendre qualsevol valor, sinó que estan quantitzats, és a dir, només poden prendre valors discrets. Dualitat ona-partícula: La llum i la matèria poden comportar-se com a ones i com a partícules.
Principi d’incertesa de Heisenberg: és impossible conèixer amb precisió simultàniament la posició i el moment d’una partícula (la velocitat per la massa). Superposició quàntica: una partícula pot trobar-se en diversos estats al mateix temps.
Entrellaçament quàntic: dues o més partícules poden estar entrellaçades, de manera que l’estat d’una partícula determina instantàniament l’estat de les altres, fins i tot si es troben a grans distàncies.
La física quàntica ha tingut un impacte profund en la nostra comprensió de l’univers i ha donat lloc a nombroses aplicacions tecnològiques, entre elles: els transistors, làsers, ressonància magnètica i ordinadors quàntics.
La teologia a la llum de la
física quàntica
L’exploració de la física quàntica ha obert un món de possibilitats per al diàleg entre la ciència i la teologia. Malgrat que pareixin a primera vista dues àrees d’estudi completament dispars, la física quàntica i la teologia poden oferir perspectives complementàries sobre la naturalesa de la realitat, la consciència i l’univers.
Punts de trobada entre la física
quàntica i la teologia
La naturalesa de la realitat: la física quàntica ens presenta un univers en el qual les partícules poden existir en múltiples estats alhora i on la realitat no està definida fins que s’observa. Això pot ressonar amb idees teològiques sobre l’omnisciència i omnipresència de Déu, així com amb la noció que la realitat última és més profunda del que podem percebre amb els nostres sentits.
El principi d’incertesa de Heisenberg estableix que és impossible conèixer simultàniament la posició i el moment d’una partícula amb precisió. Aquesta incertesa inherent a la realitat quàntica pot ser vista com un reflex de la limitació del coneixement humà i la humilitat davant la grandesa de l’univers. En teologia, això es relaciona amb la idea que Déu és inescrutable i que la comprensió humana de la divinitat sempre estarà limitada.
L’entrellaçament quàntic: l’entrellaçament quàntic descriu la connexió profunda que pot existir entre dues partícules, fins i tot quan es troben separades per grans distàncies. Aquesta connexió instantània desafia la nostra comprensió clàssica de l’espai i el temps, i pot ser interpretada com una metàfora de la interconnexió de tota la creació i la presència universal de Déu.
La no dualitat: tant la física quàntica com el misticisme apunten a una visió no dual de la realitat. En la física quàntica, les partícules poden veure’s com a ones i viceversa, desafiant la idea d’una separació clara entre les coses. El misticisme, per part seva, cerca transcendir la dualitat subjecte-objecte, experimentant la unitat fonamental de tota l’existència.
La consciència: la física quàntica no ofereix una resposta definitiva a la naturalesa de la consciència, però alguns dels seus aspectes, com la superposició quàntica i el col·lapse de l’ona, han inspirat a alguns a explorar la possibilitat d’una consciència no local o estesa.
Això podria tenir implicacions per a la teologia en relació amb la naturalesa de l’ànima, la relació ment-cos i la connexió entre l’ésser humà i l’univers.
