El Programa d’Acompanyament Escolar (PAE): un cas per analitzar

Qualsevol persona que s’encari amb analitzar el fet educatiu, sigui des d’una perspectiva global o en casos particulars, us puc assegurar que no s’avorrirà i potser constatarà força elements que s’haurien de dur a debat. Per part meva, ara per ara, no m’interessen els punts de vista que, com a mínim, no exercitin aquest tresor intel·lectual que és la sana i civilitzada polèmica.
M’inform en el centre educatiu on treball d’un tema que fa un temps m’inquieta. A finals d’octubre alguns alumnes que reuneixin el “perfil” seran inscrits a un programa de suport o acompanyament que els congrega novament a les aules del centre havent dinat. Els alumnes se suposa que no han tengut temps a bastament en sis o set hores lectives —de les 8 a les 14— per aprendre els continguts mínims i, per tant, han de continuar essent escolaritzats durant l’horabaixa? Què en diu, de tot plegat, la psicologia de l’aprenentatge? 
Els professors que voluntàriament vulguin participar en aquest acompanyament tenen una compensació econòmica extra. Em deman si els funcionaris han de fer hores extres, m’ho deman. No retrec res a ningú, ni als bombers quan de forma immoralment corporativa vetaven oposicions per tal de cobrar una doblerada en hores extres per manca d’efectius. 
Encara no s’ha produït un debat educatiu seriós entorn dels avantatges de la jornada partida o continuada. El que és cert és que, a nivell de productivitat, està demostrant-se cada vegada més que menys dies setmanals de feina poden millorar els resultats. Si l’escola s’ha emmirallat tant en les consignes neoliberals, no m’explic com, per una vegada que pot aprofitar-ne alguna que no va en detriment de la llibertat, no s’hi enganxa. L’esquerra sempre ha reivindicat jornades laborals de menys hores. Em deman si el professorat que participa d’aquests programes està en la línia de, com més hores, més rendiment. 
Per què els nins han d’estar tantes hores a l’escola? No tenen on anar? No hi ha conciliació de vida laboral i familiar i els mestres són dels pocs col·lectius que en tenen. Escola alberg, escola mainadera…? Els pares fent de mestres i els mestres fent de pares?