El Cos: un topònim oblidat

Cada any, el dia de Sant Agustí, a les nou i mitja, a l’església del Convent es cantava la Tèrcia solemne i hi havia ofici amb sermó que predicava un mossèn vengut de fora poble. En acabat, recorrien els carrers, executant les seves danses, els cavallets i els gegants. Encara en el bater de sol del migdia –cap a les 14.30 h– una gernació de felanitxers i de gent arribada d’altres indrets, es traslladava al Cos.
Aquest, situat a la sortida de la Vila, ran de la carretera de Campos, es confrontava, al Nord, amb la Mola. Allà, a les ordres d’un “batle” nomenat per l’ocasió i amenitzades per una banda de música, començaven les tradicionals corregudes de nins i nines –per a aquests també es reservava el carrer del Convent–, homes i cavalleries. Per aquest esdeveniment, es col·locaven seients d’ombra de pagament. Els premis atorgats a cada categoria –a la qual cada concursant s’havia apuntat prèviament–, s’anomenaven joies i anaven des d’un pollastre fins a quantitats monetàries extraordinàries, tant per als homes com per a les cavalleries. A la nit, la festa s’acabava amb una vetlada de música i focs artificials.
A partir de 1897, la via fèrria –avui un camí que duu al poliesportiu Guillem Timoner– travessava el Cos. En Pere Oliver publicava un escrit, al Felanitx de 17 de març de 1923 que deia: “El Cos de passades centúries, on s’aplegava la nostra gent delitosa dels jocs al camp, que suposaven agilitar i exercici físic, l’hem perdut per un mai més”.
Han passat 101 anys i, segons manifestava la nostra batlessa al Felanitx de dia 11 de juliol, l’indret que va ocupar el Cos de Felanitx i els seus voltants serà sotmès a un “canvi dràstic”. Esperem que aquest canvi s’acompleixi ràpidament, però no de manera violenta, com es va fer amb l’esguerrada via de cintura.