De què vivíem abans del turisme?

Així com s’incrementen les temperatures cada any, també s’incrementa el nombre de persones que per aquestes dates es manifesten contra el model turístic actual i la massificació. La gent ja no es limita a queixar-se a través de les xarxes socials, sinó que surten al carrer, persones que mai s’havien manifestat troben que ja n’hi ha prou. Per altra banda, n’hi ha que s’omplen la boca dient que aquí vivim del turisme. Si aquí vivim del turisme, de què vivíem abans del boom turístic dels anys 50?
Se sol pensar que abans del turisme encara hi havia feudalisme a Mallorca, que era una illa sense “modernitzar” o que només hi havia quatre pagesos. La imatge de misèria de la postguerra s’estén de manera imaginària a tot el període anterior a la Guerra Civil, de manera que tot el que és anterior al boom turístic és fam i penúria. Tot això és un mite que s’ha de desmentir.
El sector agrari industrial a les Illes era molt potent. Des de la revolució agrària que va potenciar el conreu de la vinya, de l’ametller, el garrover, l’olivera i els cítrics, a la revolució industrial que va catapultar sectors com el vinícola, els destil·lats, l’alimentari, el tèxtil, el del cuiro i el calçat, el químic, de la ceràmica i el del vidre.
Entre el 1800 i el 1900, el sector agroalimentari, el tèxtil, el del metall, la fabricació de sabó i cuir i el calçat són els que vertebren el sector secundari. Per exemple, el pes de Menorca és clau en activitats com el del calçat o, per altra banda, l’exportació de cítrics de Sóller. Després, la producció de conserves va arribar a ocupar la segona posició a escala estatal cap al 1900. Així mateix, destacar l’impuls de la indústria vinícola felanitxera a finals del s. XIX, on Portocolom es va situar com el segon port que exportava més vi de les Balears després de Palma. Indústria que va aguantar tot i la crisi de la fil·loxera i les adversitats causades pel sistema capitalista (Carles Manera, 2001).
És a finals del s. XIX i principis del XX quan es produeix la consolidació del sistema econòmic que tenim avui dia, el capitalisme. Se cerca produir molt a baix cost i obtenir el màxim benefici possible. Per tant, aquesta economia insular, que tal vegada produïa a petita escala, s’ha de renovar. En el cas de l’agricultura, es Sindicat exemplifica la sortida que prengueren alguns enfront del capitalisme, el cooperativisme. Fent un petit incís, cal recordar que al final no només s’hi produïa vi, sinó que també tingué una secció hortofructícola i de carns. A partir d’aquesta via va néixer els Ramaders Agrupats de Felanitx.
Sense anar més enfora, Felanitx gaudeix d’una gran indústria. Es parla que Felanitx és un cas atípic dins el desenvolupament del Pla i Llevant mallorquí. A Felanitx s’hi va desenvolupar una potent indústria de forma primerenca, a diferència dels pobles del voltant. Aquests ho feren de forma més tardana quan Felanitx ja s’havia estancat. Però quantes indústries podeu anomenar en el terme municipal de Felanitx?
Per tant, aquest mite que abans del turisme a les Balears regnava la misèria i la pobresa està més que desfasat. L’impuls del sector turístic es va produir en un moment en què s’havia dinamitat la indústria mallorquina durant l’autarquia franquista. L’oberturisme dels anys 50 va fer veure una oportunitat de negoci i d’enriquiment que amb el temps acabaria sepultant les Illes. El sistema capitalista promou un fort individualisme i rebutja tot el que és col·lectiu, alimenta l’ego individual i fa que les persones actuïn en benefici propi. Per tant, tots aquells que donen suport al sector turístic de masses que ofega als illencs estan sumits en aquest sistema i no veuen més enllà del que els pot aportar a ells i arrabassar als altres. El més curiós és que la majoria dels que donen suport al sector turístic són treballadors, no són els qui realment s’enriqueixen a costa de tots, sinó treballadors de classe mitjana. Persones que treballen a hotels, restaurants i negocis que es nodreixen d’aquest turisme de masses. Però, al cap i a la fi, cobren un salari que és una misèria en comparació al que guanyen els empresaris. Viuen en una falsa il·lusió que els fa creure que aquest sistema els enriqueix.
En definitiva, malvivim del turisme perquè així ho han decidit uns pocs que, fent d’encantadors de serps, han convençut a molts altres que no hi ha més sortides.