A la ruralia són pocs els entreteniments i molts a la vegada però tots dominats per la senzillesa de les coses i sense perdre el caràcter pagès. D’aquí que qualsevol festa que els joves poguessin fer-la sense massa entrebancs, la fessin. La festa de les Verges, serenates, la música o tonada pròpia d’aquest dia; i els bunyols, dolços més que omnipresents d’aquest dia i del temps de la primavera de l’hivern.
Els sonadors de pagès, aquells qui sempre mouen i saben el trull musical i com fer festa; armats amb guitarres i guitarrons i qualque instrument s’hi afegia com la botella gratellosa normalment de suc, marcant el ritme i fent les percussions. El dissabte de la festa del 21 d’octubre, entrada de fosca visitaven les cases on hi hagués fadrines. Aquestes, segons el seu parer, o deixaven anar la música o obrien el portal i agraïen les serenates i convidaven els sonadors a una copa de suc i bunyols o galletes dolces segons la casa.
Actualment, conviuen dues tonades, la tonada castissa i de tuna: clavelitos; i la tonada pròpia i nostra, com la que té el grup S’Estol des Picot que usa les mateixes lletres o les alterna amb una cançó o glosa o gloses i cançons extretes del cançoner popular de Mallorca d’una temàtica amorosa i, a vegades, qualcuna se n’intercala de verda o coenta o de despit.
Pel que fa a la part dolça, els bunyols són un dolç de la tardor que es començaven a menjar el dia de les Verges, imprescindibles el dia de Tots Sants amb mel o mel de garrover, de maig o d’octubre, i s’acabaven de menjar el dia 8 de desembre, el dia de la Puríssima o la Immaculada Concepció.
Després de la Tuna Regalèssima; a la Vila l’any passat un grup de joves, la Tuna dels Clavells; trescà els carrers de vetlada amb un repertori format per cançons tradicionals (gloses del cançoner popular o improvisades), Sirena; escrita, composta i arranjada per un component del grup i també incloent Clavelitos, i Rosaret. Tampoc no passaren per malla, els costums de regalar-los un clavell vermell, també típic de tuna.
Com a afegitó una serenata, pot ser una cançó per mostrar afecte a una persona o qualsevol altre motiu de celebració. No necessàriament s’han de fer sonar per les Verges, es pot mantenir la tonada mallorquina i canviar la lletra per adaptar-la al sentit de la festa.
Per altra banda, els bunyols també són una pasta fregida que també cau bé durant qualsevol part de l’any.
Miquel Estelrich Rosselló
