Crònica des de la colònia Balear

La setmana passada, un iot alemany va envestir una barca de pescadors de calamars de potera. Una persona resultà morta i li arrabassà un motor fora borda. Així i tot, el vaixell alemany no feu menció de res i va seguir el seu camí com si res fos estat. L’alemany resulta que era fill, de més de trenta anys, d’un important empresari amb interessos immobiliaris al Llevant de Mallorca, vaja, el que podem dir un gran especulador. Quan arribaren a port, a Cala Bona, es dedicaren a netejar la barca de les evidències de la malifeta i aplegaren cap a ca seva. Interrogat per la policia, l’alemany va dir que no s’havia temut de res, que no era conscient de l’accident. Tot i estar acusat d’homicidi imprudent i d’haver abandonat el lloc de l’accident sense auxiliar els damnificats, li han permès (la justícia espanyola) abandonar el país i anar-se’n a Alemanya. Allà esperarà que “li diguin coses” o, tal volta, tornarà per aquí abans que acabi l’estiu a fer el tòtil amb el seu iot; sap que aquí té patent de cors. Fa part de l’aristocràcia colonialista.
Mentrestant, aquí, l’extrema dreta, i la dreta adjacent, per fer anar l’aigua al seu redol, donen la culpa de tots els desastres als immigrants. Als bars del nostre poble són nombroses les taules on el tema monogràfic, abans del futbol, són els immigrants. És curiós com una colla de desenfeinats es queixen d’aquests que venen a prendre’ls la feina. També és interessant observar com la gran majoria d’aquests que clamen contra la immigració ho fan en castellà, la llengua dels que vengueren fa anys i no s’han sabut adaptar als costums i la cultura del país que els va acollir. És clar que ells no necessitaven canviar la llengua, com tampoc ho feren els seus avantpassats quan anaren a colonitzar les Amèriques, per a què, si són la raça superior? De qualsevol manera, a hores d’ara, tot el peix ja està venut i els nous amos, que parlen anglès, alemany, rus, xinès… prefereixen contractar la mà d’obra clandestina que els arriba cada dia en les pasteres de les màfies que no els colons espanyols que fa anys que són aquí. És el clàssic argument del ric, fart de tota mena de menjar i de veure, que intenta convèncer el pobre treballador local que els forans venen amb barques a prendre-l’hi l’única llesca de pa que li queda per berenar. I, si com ens diu la història, aquestes illes foren ocupades per les tropes borbòniques l’any 1715, per un espai de més de dos-cents cinquanta anys no foren res més que uns territoris d’ultramar oblidats pel poder central que només pensava en nosaltres a l’hora de recaptar impostos o reclutar homes per a les seves guerres. Fou a partir dels anys seixanta del segle passat quan el franquisme decidí convertir aquest país en una colònia per als europeus que cercaven sol, platja i disbauxa nocturna a un preu assequible per a les masses d’europeus de nivell econòmic mitjà o baix, que no podien assolir les destinacions franceses o italianes. Això fou una obertura del règim franquista a l’exterior, però, sobretot, va suposar la solució per a les grans masses de gent sense feina que hi havia a la península. Aquests colons, que mai es varen considerar immigrats, són els que ens volgueren, i encara volen, imposar-nos la seva llengua i la seva cultura i els que ara es queixen dels que arriben per la mar. Després vengueren els altres, els europeus que vengueren a muntar aquí els negocis que en el seu país no els permetien; els que ara dominen gairebé tota la nostra economia.
I així, aquesta indústria dels forasters continua creixent i les xifres de visitants van augmentant any rere any, fins a arribar a un punt insostenible, però no hem de passar gens de pena: el govern de Marga Prohens estudia el tema. A més, un tenista de Manacor i un banquer eivissenc fan comptes construir milers de cases de luxe als espais que romanen verges a la vorera de mar; el que no han dit és quants d’immigrants utilitzaran ni on fan comptes allotjar-los.