Com gestionar problemes?

Consideram que tenim “un problema”: Què hem de fer?
La gestió de la resolució de problemes és un tema molt interessant i que ha sigut, i és, font de moltes publicacions en diferents àmbits. M’ha semblat interessant compartir-ne dos aspectes clau i útils per a l’abordatge dels nostres reptes diaris, el que en deim problemes, els que ens sorgeixen dia sí i dia també.
En primer lloc, remarcaré un aspecte molt important sobre tot esdeveniment que volem abordar, a allò que podríem anomenar problema: la capacitat per part nostre de poder-lo resoldre. Partint d’aquesta premissa, podem definir clarament dos tipus de problemes: els que no podem resoldre (perquè no depèn de nosaltres la seva resolució) i els que tenim capacitat real d’abordar-lo i resoldre’l amb la nostra perícia, sigui en aquest moment o en un futur.
Els primers, els que no podem resoldre per nosaltres mateixos, poden ser un problema o una preocupació que no té solució o que la pot resoldre algú altre que no som nosaltres. En el que nosaltres no hi podem fer res, no depèn de nosaltres solucionar-lo, no tenim les eines ni la possibilitat de fer-ho. Pot ser, això sí, un tema que ens preocupi, que ens sàpiga greu que succeeixi, però, com moltes coses que passen al món, no ens queda més remei que acceptar-lo malgrat que no ens agradi. Per aquest tipus de problemes hem de treballar l’acceptació de la realitat. Donar voltes sobre un problema irresoluble per nosaltres és amargar-nos l’existència, angoixar-nos, estressar-nos innecessàriament i gastar energia que no va enlloc per deixar de projectar-la en el que sí que depèn de nosaltres.
Els segons, els que podem resoldre, els hem de veure com un repte, més que com un problema. Des d’aquest punt de vista, les expectatives canvien radicalment, ja que hi actuam en positiu: no és el mateix pel que fa a l’actitud d’afrontament parlar de reptes que de problemes. Com que el seu abordatge depèn de nosaltres, simplement hem de dissenyar una estratègia, o unes estratègies, amb les nostres eines, amb la nostra capacitat, per poder-lo abordar en aquest moment o quan sigui el moment més favorable. Això ens fa créixer com a persones, ens incrementa l’autoestima, ens fa més resolutius i, òbviament, ens lleva l’angoixa.
En condicions normals, aquesta selecció la feim automàticament, ja que el nostre sistema natural de gestió de problemes fa aquesta tria sense adonar-nos-en per ser el màxim d’eficients. Però quan ens sentim angoixats, aclaparats o depressius, aquest sistema automàtic falla, es bloqueja i tots els problemes s’acumulen a la vegada i no som capaços de destriar-los automàticament. Si els volem abordar adequadament, hem de passar al sistema “manual” —no automàtic— de resolució de problemes i fer el procediment de forma conscient. Així, en moments que ens trobam encaparrotats i immersos amb molts de problemes que ens aclaparen, és recomanable fer-ne un llistat per visualitzar-los. Escriure’ls i veure’ls sobre el paper ens ajuda a identificar-los clarament i prendre’n consciència del seu abast. Així, una vegada fet el llistat, podem fer-ne una primera llegida, seleccionar i subratllar els que la seva resolució (en aquest moment o en un futur) depenen de nosaltres; per contra, els que no depenguin de nosaltres, els rebutjarem i no hi pensarem més perquè no hi podem fer res. Simplement, els retiram de la llista, ens n’oblidam.
Pot ser que en un futur, si les condicions són propícies i apareixen circumstàncies noves no previstes, un problema que inicialment no era resoluble esdevingui resoluble. Cap problema, quan esdevingui resoluble per nosaltres, ens hi posarem, però no abans. I pot passar també el contrari, un problema que era resoluble, una concurrència de fets el poden transformar en irresoluble. Cap problema, aleshores, s’ha d’apartar de la llista de reptes pendents i no preocupar-nos-en més.
En segon lloc, hem d’evitar la fabulació. En el disseny de l’estratègia per la resolució de problemes o de reptes, hem de ser curosos amb la informació que tenim i cenyir-nos amb el que sabem de cert que podem assolir amb les nostres capacitats. Hem de rebutjar de ple hipòtesis que no tinguin fonaments lògics o factibles. Començar a imaginar situacions poc creïbles, rares o infreqüents. Les il·lògiques o absurdes només creen que ansietat, ja que no es corresponen amb la realitat i és quan apareix la frustració i l’angoixa. Si voleu, podeu fer servir aquesta fabulació com a divertimento, però no per a una actuació eficient i serena per abordar un repte. Acostuma a passar que tot el que hem imaginat, el que podria ser el futur, mai passa, però el que sí que hem estat és angoixats per si podia passar. Hem passat una mala estona absurdament.
Per la nostra salut mental, hem d’intentar gestionar els nostres reptes diaris amb cura i adequant les expectatives a la factibilitat real de les nostres possibilitats. Imaginar cegament un determinat futur sols fa que crear-nos falses expectatives que són una font important d’insatisfacció, angoixa, frustració i pèrdua d’autoestima.