Torró no just per nadal

Miquel Estelrich ▼
Un costum que ja no perdura en els nostres dies, però sí que devia ser ben comú fins a principis dels anys 60, eren les torroneres o avellaneres. Aquesta tasca, normalment i generalment exercida per dones, era una paradeta on es venien avellanes i torró. A molts de pobles mallorquins hi acudien amb motiu de les festes patronals, on els productes que oferien eren regalats a les al·lotes com a obsequi per part dels joves amb els quals festejaven. L’obsequi era conegut com a mocadorada, dins un mocador hi posaven les avellanes i les barres de torró.
El tipus de torró que oferien, era dos tipus: de neula i fluix, però no era tan melós com el de Nadal; era més un dolç que es menjava per les festes i com a snack que en deim ara. Aquestes dones eren presents, durant el ball de pagès; el dia de la patrona, Santa Margalida; per Sant Agustí davant Es Convent i devora la plaça de Bous, el dia del patró i durant la correguda de bous.
Així ens ho descriu Jaume Oliver Oliver al seu Llunari pagès en les dues festes.
Avui dia aquesta activitat seria comparable amb la xurreria que s’instal·la al parc municipal on s’ofereixen xurros i altres productes dolços fregits com bunyols i pel fet que per molts, almenys per mi, és l’únic moment de l’any en què es menja aquests dolços fregits. Així que avui dia la paraula xurrera podria ser sinònim de torronera o l’equivalent actual o tenir un significat més al diccionari i no just venedor de xurros. Però s’ha de dir que en aquest negoci tant hi treballen homes com dones així que ara tendríem torroner i torronera. Ara bé, el Diccionari Català-Valencià-Balear recull aquesta paraula com “qui fa o ven torrons”, no el significat que li haguessin donat les felanitxeres i els felanitxers als anys 50 i 60 o que li podríem donar nosaltres ara mateix.