Straw dogs

Començaré dient que a casa tenim un ca; per tant, el que ve a partir d’ara és una crítica conseqüent, ja que la conec de primera mà. Som-hi. Tenir un ca no és tenir un objecte, és tenir un ésser viu al qual, per una banda, s’ha de tractar bé, i per l’altra, s’ha d’educar i posar límits. No tot val. El que fan aquestes mascotes, majoritàriament, és el que els han ensenyat els seus amos. Dit això, afegiré que és intolerable que molts matins, abans de les vuit, es passegin per algunes cales de la contrada, Cala Marçal és una d’elles, cans a lloure que pixen i defequen sobre l’arena. I si a més tenim en compte que a l’entrada del recinte hi ha un senyal prohibint l’accés als cans, encara pitjor. Hi hem de posar remei. La policia, que a aquestes hores veig circular en cotxe per la primera línia del Port, té feina.