Si bé el Cosso va néixer com una bauxa taurina, com diu el meu germà Tomeu: “si la tradició hagués estat fer campionats de teies a Felanitx, hauríem agafat aquesta activitat com a excusa”. I és cert, això dels toros i el Cosso és anecdòtic. De fet, ben aviat els animadors es deslligaren del món dels braus i la bauxa agafà personalitat pròpia, i arribà al que és avui.
Idò bé, mirau per on, aquell espai en el qual els novillers feien la seva s’esbuca. El dia de la revetlla de Sant Agustí en va caure un tros de la façana, sense fer mal a ningú, sortosament. Metàfora? Premonició? Tal vegada les dues coses. La Macarena és ara només el nom d’una Mare de Déu i d’una confraria.
