La plaça

Cada vegada que pas per la plaça de les Torretes (em costa dir Pax) em cauen les llàgrimes. Metafòricament parlant. I és que la record de quan era petit (i no tan petit), quan els que dirigien l’Ajuntament fa cosa de vint anys encara no l’havien tocada. Vint anys de plors quan pens en la destrossa d’un lloc tan emblemàtic de la vila i on jugàvem nosaltres i jugaven els nostres fills, sense por de rodolar per mor de la inclinació que ara té. Desastrosa reforma, com moltes de les que es fan al municipi, que encara ara, alguns dels governants d’aquella època destructora de patrimoni continuen pontificant des de diferents trones. Vergonyós.