22.8 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dilluns, 16 setembre 2024

Les restriccions d’aquest estiu no han fet minvar les agressions patides per la praderia de posidònia del Port. Aquests dies, la Plataforma Salvem Portocolom ha fet públics uns vídeos on es veu el mal que fan les àncores als alguers.

La plataforma explica que fa dues setmanes es va publicar al BOIB l’anunci de l’exposició pública de la proposta de Pla de Gestió Natura 2000 de la costa del llevant de Mallorca. Aquest pla inclou el LIC de Portocolom. És conegut el treball de la plataforma en la salvaguarda d’aquest LIC, per això, ara mateix estan fent un treball de lectura i anàlisi del document del Pla. En el seu moment van transmetre als redactors les seves preocupacions i propostes “i ara toca veure com han estat recollides i plasmades abans que acabi el termini per presentar al·legacions”.

Aquest pla –diuen– hauria de ser una gran passa endavant en la protecció efectiva dels hàbitats que formen part del LIC del Port. Un d’ells és el de les praderies de posidònia oceànica. “Una protecció efectiva que no ha arribat mai tot i l’aprovació del Decret de posidònia i la presència al nostre port d’una barca de vigilància del fondeig durant la temporada estiuenca, que fa molt bona feina”.

Els vídeos que han publicat volen ser “una prova de com les àncores d’algunes embarcacions de gent poc informada, poc conscienciada o desaprensiva continuen protagonitzant episodis que ja estam cansats de denunciar, amb cadenes pentinant la praderia i d’àncores llaurant l’alguer i causant un mal que tardaria anys a ser reparat, si no hi hagués reincidència per part de més àncores i cadenes. La part positiva dels vídeos és que realment són informatius i ajuden a generar consciència. Cada vegada és major la preocupació entre navegants i població en general per tenir cura i protegir els nostres boscos submarins. Aquest estiu ha estat atípic, així com ho ha estat la feina de la nostra plataforma. A la mar el confinament va ser un parèntesi positiu i una treva regeneradora. Però la temporada nàutica, que ha estat curta però intensa, ha tornat a dur una gran presència d’embarcacions a la costa”.

Segons fonts del servei de vigilància i assistència al fondeig, durant els mesos de juliol i agost, el fondeig dins la badia ha tengut una forma intermitent i estranya, amb caps de setmana quasi buits i dies entre setmana amb més de 50 embarcacions alhora, especialment dies en què bufa vent de component est. Durant aquests mesos l’esmentat servei ha fet moure el fondeig a una mitjana de 25 embarcacions diàries, gairebé la meitat d’elles dins la badia de Portocolom. Tenint en compte que la seva jornada és de 8 hores, es calcula que cada dia han fondejat damunt la posidònia a la zona entre cala Varques i Cala Mondragó més de 50 embarcacions, unes 25 de les quals a la praderia de Portocolom. Les mateixes fonts assenyalen com moltes vegades el problema més gran és la inexperiència o la ignorància d’alguns patrons que desconeixen com realitzar correctament la maniobra de fondeig.

A això, la Plataforma vol afegir-hi i remarcar que les escasses clapes d’arena d’aquesta zona són petites i no donen pel fondeig de tantes embarcacions, especialment les de mitjana i gran eslora, que sovint no encerten l’arena. L’efecte d’àncores i cadenes durant anys es fa especialment palès a la zona més propera a l’Arenal, zona on es concentren la majoria dels fondejos. Aquí l’altina ha perdut quasi tota la cobertura quedant només l’arrel morta.

La plataforma destaca que aquest estiu, després de la visita del director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas, les balises verdes que marquen el canal s’han senyalitzat amb uns cartells que adverteixen que està prohibit fondejar damunt posidònia. Ara toca seguir implementant la resta de mesures acordades amb el director general, com són la instal·lació de boies grogues entre les balises verdes que també recordin la prohibició de fondejar damunt posidònia; recuperar una zona de fondeig regulat amb àncora per les embarcacions que per avaria, mal temps o altres causes han de menester refugi (aquesta zona hauria de ser a la gran clapa d’arena que hi ha entre l’Arenal i el Babo, eliminant algunes boies del camp de boies de llevant); instal·lar un camp de boies diürn i gratuït, per petites embarcacions davant l’Arenal, gestionat per qui gestiona els altres camps de boies; i prohibició del fondeig a les petites clapes d’arena que hi ha entre la posidònia.

darreres notícies

et pot interessar

Xavier Rosselló Lozano, Investigador clínic de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears, cardiòleg de l’Hospital Universitari de Son Espases i professor associat de la UIB

“La consulta amb el cardiòleg, tal com l’entenem, s’hauria d’abolir”