La fragilitat del món d’avui

Si hom és afectat de seguir el trànsit dels esdeveniments que ens afecten té feina per llarg. En un món globalitzat un fet que succeeix a l’altra banda del món ens pot afectar tant, o més, com el que esdevé al poble del costat. Així passen les setmanes tan carregades que només un llistat d’allò que és més important ocuparia tot l’espai d’aquesta carta oberta.
De bon principi per als que m’acusen de ser sempre negatiu i d’escriure dois, començaré per la cultura a casa nostra, que és una cosa molt important. Les festes de Santa Margalida, a Felanitx, ens han oferit l’ocasió de gaudir dels balls dels Cavallets, una manifestació nostrada que cada any va a més.
El Mollet d’en Perelló ha estat l’escenari de nombrosos esdeveniments d’alta qualitat, des del jazz a les havaneres a la música coral o les vetlades de glosa. Avui mateix (escric en dimarts) tenim la presentació del llibre Les barques de bou a Mallorca, de Pere Oliver Reus, o l’exposició de fotografies de Gabriel Bennàsser. Crec que malgrat els aires de frivolitat mediocre que bufen arreu, els felanitxers encara tenim motius per dir que la cultura aporta molt més a les nostres vides que el futbol.
Ai, on m’he ficat! El futbol! Valga’m Santa Rosa Gloriosa, acab de tocar la religió oficial de l’Imperi borbònic. Sense tenir gaire afecció al futbol, i sense tenir-ne gens a Espanya, em vaig empegueir quan vaig veure els actes de celebració de l’Eurocopa. No negaré que els jugadors de la selecció hagin fet un bon campionat, segons els entesos fou excel·lent. Però algú hauria de fer entendre a aquests al·lots que, abans d’arribar a Madrid i submergir-se en la disbauxa, tenguin esment amb allò que beuen o amb les substàncies que prenen. Han de ser conscients que, com a referents principals per a la majoria dels espanyols, els toca defensar sempre els valors que, segons se suposa, té l’esport. I tampoc els vendria malament una mica d’història, tal volta així sabrien que Gibraltar fou un regal que Felip V de Borbó va fer als anglesos a canvi que aquests no ajudassin catalans, valencians i balears durant la guerra de Successió. Per tant, si algú vol reclamar Gibraltar, ho ha de fer davant els Borbons, responsables de la malifeta.
I parlant de la Selecció espanyola de futbol, no puc evitar pensar que aquesta bandera en la qual estan embolcallats és la mateixa que utilitzen els traficants de droga de Son Banya per assenyalar els punts de venda al poblat. Res d’especial, car sembla que determinats futbolistes i els mafiosos de Son Banya són seguidors dels mateixos líders polítics. I ja que parlam d’això, cal posar una mica d’atenció al cop d’estat que està organitzant la dreta espanyola amb la col·laboració d’alguns jutges.
Sobretot un tal Peinado, que ha fet seva aquella consigna de José María Aznar: “el que pueda hacer, que haga”. I s’ha donat en cos i ànima a trobar alguna irregularitat, la que sigui, en la conducta de la parella de Pedro Sánchez, o del mateix president, és clar.
Ens hem de congratular de l’èxit de la manifestació contra la massificació turística de diumenge passat. Per a mi que fa anys que denuncii que el turisme és un negoci per a una colla de forasters que s’inflen a fer doblers, mentre els illencs en pagam les conseqüències. Aquesta manifestació fou com posar oli a un llum, però sabem que el camí és llarg i costerut. Els governs de na Marga i en Sito no aniran més lluny de les declaracions de bones intencions.
I per poc me’n vaig sense parlar del primer motiu del títol d’aquest article. La fragilitat del món que ens prefabriquen cada dia. El cap de setmana passat tenguérem una pana general a Internet; només digueren que havia afectat els aeroports, les companyies aèries i els vols dels avions. Però també afectà els centres de salut, les oficines de l’Administració, empreses públiques i molts de particulars. Feia estona que una cosa així es veia venir i n’estam avisats, pot tornar a passar en el moment més impensat i els efectes poden ser devastadors. Sembla que aquest cop ha estat culpa d’una empresa encarregada de la seguretat a Internet. Per a mi, més que una avaria, ha estat un assaig general. Una maniobra amb vista a implementar, per a la nostra seguretat, és clar, una contrasenya digital, una identificació necessària a l’hora d’entrar a la xarxa, s’haurà acabat Internet com a un espai de lliure accés. Crec que cal ressuscitar els projectes de creació de biblioteques digitals, en formats aptes per a qualsevol ordinador, guardades en els nostres discs durs i fora de les xarxes. Jo ja hi estic embarcat.