A El Felanigense número 2524, de 23 de gener de 1932, apareix el topònim Malsà de Son Ramon, lloc on era a la venda mitja quarterada de terra. En aquest topònim es dona un exemple de substantivació de l’adjectiu. Com a adjectiu, “malsà” és usat per a qualificar llocs, pensaments, costums, etc., ben viu en mallorquí. Així, doncs, “el lloc malsà” –aquesta segregació de les terres de Son Ramon– passa a anomenar-se, simplement, “el malsà”.
A Menorca, també existeix “na Malsana”, amb la personificació del nom en femení, precedit de l’article personal.
A Mallorca, alguns llocs qualificats de malsans han estat Sant Llorenç des Cardassar, amb el torrent de Llucamar, que gairebé frega les cases i que no té barrera quan baixa inflat de les muntanyes; o el mateix torrent de Sóller, en moltes ocasions dipòsit de sobres de tota casta. Al malsà que tractam, també hi té llit un torrent, que pren el nom de torrent des Malsà de Son Ramon i que “es perd” per Vilafranca.
El Baró de Maldà (1746 – 1819), en referir-se al terreny del poble d’Albons, escriu: “és mal sa en temps d’arrossos, per la putrefacció de les aigües embassades en lo estiu” i li dona al naixent adjectiu –no aglutinat encara–, el sentit exclusiu de “dolent per la salut”.
Podria ser que en aquell redol de Son Ramon, on sol fer molt de fred i es congrien moltes boires a l’hivern, es poguessin aplegar tercianes llepissoses i fos tant o més malsà com ho eren, per altres motius, les terres d’Albons, al continent, o els més propers torrents mallorquins citats?
Un terreny, que en el segle XV fou considerat, pels informadors reials, malsà i quasi marjal, com el Pla de Sant Jordi, que es començà a conrar pels pagesos, en segles posteriors, traient la garriga i les rotes, i esdevingué productor de blat del millor.
Podria ser que aquestes quarterades, que ja no són actualment malsanes, ho haguessin estat considerades pels seus moradors, en temps passats, fins al punt d’avorrir-les i posar-los aquest singular nom? Fins a quin punt aquestes terres de Son Ramon “no donaven” –en el sentit de no produir ni fruit ni doblers– i es podien arribar a considerar, conseqüentment, malsanes?
Em contà un pastor d’aquell barri que les ovelles que un temps menava al Malsà de Son Ramon, en ser una terra sense regar ni conreu, donaven una llet molt clara, com a aigualida; es tractava, doncs, d’un lloc poc adequat per a dur-hi la guarda. Les mateixes ovelles, si pasturaven per la pleta, o millor per terra de call vermell, produïen, en canvi, poca llet i molt de formatge, que és del que es tracta i… el títol d’aquest escrit.
-A. Avedillo, B. Modino, A. Bennàssar
