Demà comença la setmana gran, per a molts la setmana més important de festes i activitats de l’any. Són les festes de Sant Agustí que arriben amb molta bauxa i molts d’actes socials, esportius i culturals per a totes les edats i gusts.
Però darrere tota aquesta festa hi ha uns inicis, unes arrels, que es remunten a més de quatre-cents anys d’història. En un número especial com aquest del setmanari consideram que és necessari, de justícia, recordar-ne els orígens, per qui ho vulgui rememorar o bé pels nous lectors.
L’any 1603 l’orde agustinià fundà a Felanitx un convent. Uns anys més tard, el 1608, els jurats —avui batle i regidors—, a proposta dels frares, decidiren que la festa de Sant Agustí se celebràs com si fos diumenge.
Llavors va ser quan començaren a celebrar-se les que avui són les festes més importants i conegudes que es duen a terme al municipi.
Ja en el segle XVIII, la festa era celebrada no solament amb cultes religiosos, sinó també amb actes populars recreatius com eren balls i corregudes. Després de l’exclaustració del convent, continuà fent-se la festa de la mateixa manera. Després les festes passaren a ser organitzades pel Consistori. A partir de l’any 1953 —fa setanta-un anys— l’Ajuntament edita el programa de les festes de Sant Agustí amb col·laboracions literàries i un resum dels principals esdeveniments de l’any i de l’activitat municipal.
Amb el pas del temps les festes de Sant Agustí anaren guanyant més popularitat que la festa patronal de Santa Margalida, que se celebra el dia 20 de juliol.
Però va ser el 1925 —l’any que ve farà cent anys— quan les festes de Sant Agustí agafaren el renom que avui en dia encara mantenen. El Futbol Club Felanitx organitzà la primera verbena que va tenir lloc al seu camp de futbol, l’actual parc municipal de sa Torre.
Amb el pas del temps, les verbenes foren conegudes arreu de Mallorca i hi han passat els artistes de més renom de tots els temps.
Els frares agustins
La comunitat de frares agustins començà amb tres membres. A finals del segle XVII es componia de vint-i-un. El 1727 arribaren a ser vint-i-vuit i durant el segle XIX eren una vintena.
L’any 1821 foren exclaustrats pel Govern Constitucional. Dos anys més tard, una vegada abolida la Constitució, tornaren al convent i el 1835 fou el de l’exclaustració definitiva.
Els frares construïren un edifici de convent amb claustre que va ser acabat de manera definitiva cap a l’any 1690. Després de l’exclaustració, aquest edifici amb el claustre fou subhastat pel Govern liberal i venut l’any 1844. Posteriorment, fou revenut i parcel·lat a particulars i el claustre quedà destruït.
A principis de segle, l’any 1901, la diòcesi pogué comprar la part superior de l’ala adossada a l’església, lloc on habità el Custos del Convent durant el segle passat.
La primera església dels agustins era molt petita i pobra. L’actual temple va ser construït els anys 1646-1699 i a l’interior hi ha la capella gran dedicada a Sant Nicolau de Tolentí, festa que avui també es conserva.
La festa i la plaça de toros
Segons publica Pere Xamena, al llibre Felanitx mot a mot, l’any 1875 es preparà en el claustre de l’exconvent, una plaça o corral per toros i bregues de bous amb cans. També s’hi feren festes i títeres i altres representacions.
Per les festes de Sant Agustí de 1891 va ser inaugurada una nova plaça de toros, la qual més endavant (1913-1914) fou totalment reformada i posada en la forma actual.
En els anys 1920-29 se celebraren nombroses corregudes de toros i vedells en les quals hi prenien part aficionats de la nostra ciutat. L’any 1960 es va fer càrrec de la plaça, Federico Molina el qual li posà de nom La Macarena. L’any 2008 s’hi va fer la darrera novillada.
El Cosso
Des de fa quaranta anys el Cosso és el protagonista de la bauxa del dia de Sant Agustí. (Si estau interessats a saber-ne la història, podeu llegir el reportatge que publicàrem al número especial de Sant Agustí de l’any passat).
