Dijous de la setmana passada, dia 23 horabaixa, just a punt de començar les festes de Sant Agustí, va morir Josep Antoni Grimalt i Gomila, el professor Grimalt, com era conegut dins els ambients socials i culturals de l’illa, o en Pep Bossa, el seu malnom a la Vila.
Feia temps que la seva salut era delicada. De fet, el passat 22 de desembre ja no va poder assistir a rebre la Medalla de la Ciutat que li va atorgar per unanimitat l’Ajuntament de Felanitx en reconeixement de la seva trajectòria literària, investigadora i docent en defensa de la llengua catalana i la cultura.
A més, quan encara estava bé de salut, va decidir donar al poble de Felanitx un solar verge just devora el far de Portocolom, just damunt es Faralló, perquè sigui un espai públic, verd, amb un mirador per a gaudi de la ciutadania.
Just després de conèixer-se la seva mort, va començar a fer-se públic a través dels mitjans de comunicació i també de les xarxes socials, una allau de mostres de condol i a l’hora d’agraïment vers la feinada feta durant tota la seva vida. Sempre a favor i per la investigació de la llengua catalana i, principalment, entorn de les Rondalles Mallorquines
Amb motiu de l’acte d’entrega de la Medalla de la Ciutat, vàrem publicar un resum de la seva trajectòria professional i investigadora i els premis que ha rebut al llarg de la seva vida. Un cop que aquesta ha acabat, és de justícia tornar-ho a recordar.
A més de professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, també ha estat Catedràtic i n’és doctor en Filologia Romànica, podríem dir que la UIB ha estat pràcticament ca seva i la seva vida. La seva tasca cultural el va fer mereixedor de distintes distincions com el Premi Bartomeu Oliver dels 31 de Desembre atorgat per l’Obra Cultural Balear (1988), el reconeixement de mèrits per l’Ajuntament de Manacor (1991) i una distinció atorgada per la cadena COPE Mallorca (1996).
Estudiós de les rondalles mallorquines, va tenir cura de l’edició de l’Aplec de rondalles mallorquines d’en Jordi des Racó d’Antoni Maria Alcover, que va dur a terme amb la col·laboració del professor i lingüista Jaume Guiscafrè.
Ha impartit desenes —per no dir centenars— de conferències, comunicacions i ponències sobre rondallística, llengua catalana i temàtica bíblica en la literatura. Però també ha estat membre del jurat de diversos premis literaris, tant de novel·la com de teatre. Ha col·laborat amb articles d’investigació en diverses revistes especialitzades, fins i tot internacionals, i amb articles d’opinió a la premsa general, i també al setmanari Felanitx.
Com a escriptor, el 1963 quedà finalista al premi Gabriel Maura dels Ciutat de Palma amb la novel·la breu Història d’una dama i un lloro, que publicà l’Editorial Moll el 1965. El mateix any Edicions 62 li encarregà la correcció de les Obres completes de Llorenç Villalonga. Ha traduït al català La princesa de Clèveris (1990), de Madame de La Fayette, i La guineu i el raïm (1993), de Guilherme Figueiredo.
La seva col·laboració en els mitjans de comunicació s’estén al món de la ràdio i televisió. A partir de 1980 participà setmanalment en el programa Mallorca al vent, emès per Ràdio Popular de Mallorca, amb comentaris i entrevistes teatrals. També amb caràcter setmanal, col·laborà en l’espai de divulgació lingüística Punt de trobada, emès en aquest cas pel centre de les Balears d’Onda Cero (2000-2001). Així mateix, realitzà diverses col·laboracions en la televisió amb el programa Lletra menuda (1986-1988) i Parlant en plata (2004-2006), tots dos emesos pel Centre Territorial de Televisió Espanyola, i que aleshores —fa vint anys— varen tenir molta acceptació entre la ciutadania interessada a saber més sobre la nostra llengua i cultura.
El setmanari
La seva relació amb el setmanari Felanitx ha estat molt estreta pràcticament durant tota la seva vida, col·laborant-hi amb la publicació d’escrits periòdicament de temàtica molt diversa. Els darrers anys també ens ha donat una mà sempre que li ho hem demanat en assessorament lingüístic, fins que la seva salut li ho va permetre. Va ser per nosaltres un referent lingüístic que esperam poder perpetuar durant molt de temps. Sempre li estarem molt agraïts.
Dimarts, es va celebrar el funeral a l’església parroquial de Sant Miquel. Descansa en pau, Pep.
