500 persones tasten els vins de 20 cellers de l’anyada d’enguany
El nom de Felanitx torna a anar molt lligat al món del vi. Es pot dir que en torna a dur bandera. A més dels cellers de renom, la febre de petits vinaters que sembren vinya i fan vi o els estudis de vitivinicultura a l’institut (IES Felanitx), adesiara s’organitzen activitats entorn d’aquest món. La darrera va ser divendres passat a les Portasses de l’Hospici, un espai sociocultural al qual se li treu el profit amb actes de tota casta.
El celler 4kilos i la distribuïdora 5 Caixes i Mitja varen organitzar un tast dels vins novells veremats aquest estiu. Vint cellers mallorquins varen presentar 87 vins diferents. Són vins en rama, és a dir, que encara estan en evolució; que es posaran al mercat d’aquí a un any o dos, depenent del vi.
Amb el nom ’“Un gran dia de vi” es va dur a terme aquesta jornada, que va tenir dues parts: el dematí dedicat més al món comercial, restauradors, cuiners i distribuïdors; i l’horabaixa per al públic en general. Durant tot el dia, unes 500 persones d’arreu de l’illa varen venir a Felanitx a gaudir d’aquest important negoci del vi que es torna a moure a aquest poble i que anys enrere ja en va ser capdavanter.
Precisament, a les Portasses de l’Hospici, fa uns setanta anys hi havia un cup de vi, amb l’entrada per la plaça de sa Sínia, al qual els homes anaven a fer les messes de pitjar el raïm.
Aquesta diada va servir per promocionar els vins que sortiran al mercat aquests pròxims anys i veremats aquest 2024. “És una festa per culturitzar i reivindicar el que és la nostra Mallorca més gastronòmica i de fora vila. De cada vegada el vi mallorquí té més presència dins la cuina i als restaurants”, va comentar Sebastià Pereta, de 5 Caixes i Mitja.
Per la seva part, amb aquesta jornada, va dir Francesc Grimalt, de 4kilos, el contacte humà és molt més directe així, i afegí que “aquests vins que tastam avui han passat del suc de raïm, un procés de llevat, i llavors cada viticultor el va perfilant segons el seu estil”.
Respecte l’anyada de 2024, Grimalt va comentar que “és molt qualitativa, però que la penalitza la sequera. Si el 2023 vàrem tenir una sobreproducció, enguany just just s’arribarà al 40 % de la producció, però qualitativament és molt bona”.
