Naixerà dins el projecte de restauració del fons marí que coordina la Fundació Cleanwave
Un equip científic estudia i fa feina en la restauració dels hàbitats que hi ha dins la badia de Portocolom. Amb restauració, és important entendre que el primordial és la restauració passiva, és a dir, la identificació, la cancel·lació o la mitigació d’impactes que danyen l’ecosistema. MedGardens, de la Fundació Cleanwave, inverteix 550.000 euros a continuar vetlant per la vida d’aquest fons marí tan important, però alhora tan fràgil i malmenat pels humans des de fa anys, ja sigui amb el vessament d’aigües fecals o amb el dany que hi fan les àncores de les barques, entre molts altres factors. Algunes espècies formadores d’hàbitats (com ara la posidònia) creixen un centímetre a l’any. Quants d’anys seran necessaris perquè es torni a reproduir la praderia marina que arrabassa l’àncora només d’un dels centenars de iots que cada estiu fondegen dins el Port?
Per molt que aquests científics hi dediquin hores i hores de feina, si la ciutadania no hi posa molt de la seva part, serà com fer retxes dins l’aigua: no servirà de res. Així es va explicar a l’acte de presentació d’aquest important projecte que es du a terme aquest trienni 2024-2026.
Després d’un pla pilot de restauració que s’ha fet aquests tres darrers anys, ara s’ha presentat un pla de feina que consta de diverses parts: la primera, aquest 2024, d’elaborar l’estudi de percepció per marcar les línies d’actuació. Per a després de l’estiu està previst que la proposta de restauració ja es pugui presentar a la ciutadania. Serà el moment d’iniciar el fòrum ciutadà, amb la participació de “com més gent i entitats millor, més idees i informació es posaran damunt la taula i més feina s’hi podrà fer”, es va dir a la presentació.
Aquest fòrum, a més d’incidir en la restauració del fons marí i el que això implica (ordenació de fondeig, qualitat de l’aigua, abocaments…), també pot tractar, debatre i proposar a les administracions públiques altres aspectes o necessitats que directament o indirectament afecten la badia. Varen posar alguns exemples d’altres municipis on s’han posat en marxa aquests fòrums i que ara funcionen.
Serà dins els anys 2025 i 2026 quan s’executarà el gruix del projecte de restauració. I serà a partir d’aquest moment, a finals de 2026, quan la Fundació Cleanwave es retiri, perquè la ciutadania i les entitats locals, amb aquest fòrum, agafin el relleu i continuïn amb la feina feta i amb les pautes que s’hauran marcat. “Volem obrir un fòrum participatiu amb la comunitat local, per saber quines són les prioritats i les possibles solucions que aporten”, han incidit.
Per què Portocolom?
Per què aquesta fundació ha triat Portocolom? Perquè la badia de Portocolom és un tresor ecològic i biològic. És un port amb unes característiques úniques: una badia d’aigües poc profundes i semitancada. 75 hectàrees d’àrea marina protegida per la Xarxa Natura 2000. També és un enclavament crucial, ja que no hi ha gaires badies amb aquestes característiques que ofereixen beneficis, no solament a dins la badia, sinó que són condicions clau per a la regeneració de la vida marina a tota la mar balear.
Les actuacions que es faran al fons marí seran molt sensibles: passen per “mitigar els impactes que pateix; aturar o revertir la degradació dels hàbitats prioritaris com són les praderies marines (hi ha posidònia, a més d’altres plantes marines i algues) i, quan sigui absolutament necessari i estigui justificat, es reforestarà fent trasplantaments de plantes marines i sembrant-ne on abans hi eren i ara no hi són per una sèrie d’actuacions passades”, va explicar el biòleg oceanogràfic i director del projecte, José Escaño.
Per exemple, va parlar del mal que fan les superpoblacions d’eriçons als boscs d’algues: “Són com les cabres a una garriga, una no fa res, però moltes ho devoren tot”. Per això, una de les primeres actuacions implica reduir amb molta cura les colònies d’eriçons a nivells normals que no afectin negativament la flora i dur-los a un altre indret. Amb aquesta intervenció sembla que ja es podrà salvar part de l’alga Cystoseira, que està més aferrada a la costa.
Trasplantament de plantes marines i el sembrat d’alga
La intenció dels científics és fer una restauració passiva (com la retirada d’eriçons o proposar més solucions per reduir fondejos amb impacte negatiu) en la major part del territori. En el pla pilot que s’ha fet s’han provat dues espècies d’algues per veure si aferren bé o no. Sembla que una no hauria anat tan bé com altra. Per això, dins enguany, mentre es fa l’estudi, es faran unes proves a escala experimental (un parell de metres quadrats) amb dues espècies més, sempre respectant les que ja hi havia d’antany.
Voluntariat
Aquests tècnics que hi fan feina, a més del fòrum de debat i d’aportació d’idees, també necessiten voluntaris que hi posin les mans, que els ajudin amb diferents aspectes i activitats. Una vegada que ells han actuat, cal fer un seguiment per saber si és efectiva o no la feina feta. Els interessats es poden posar en contacte amb la Fundació Cleanwave a través de les xarxes socials o el correu: hello@medgardens.org
Recordem que la Fundació pot dur a terme aquesta inversió gràcies a les aportacions econòmiques fetes per l’únic patrocinador corporatiu, Flor de Sal des Trenc, i altres donants com Plum Foundation, RIU Hotels & Resorts i la Fundació Marilles. També es compta amb l’aval científic de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) i el suport de l’Ajuntament de Felanitx i altres administracions competents, com la Direcció General de Medi Natural del Govern.
Així, aquest important projecte perquè el fons marí de Portocolom segueixi tenint vida continua avançant.
