Amb motiu de la mort d’Antoni Vicens Massot, a les pàgines interiors trobareu una sèrie d’articles de persones i col·lectius que, durant la seva activa vida laboral i social, varen tenir un vincle molt estret i especial amb ell.
En Toni va ser un dels artífexs del traspàs del setmanari perquè aquest continuàs, quan el primer d’abril del 2011 —ara ha fet dotze anys— en Tomeu Pou en cedí la capçalera a l’Obra Cultural Balear de Felanitx. En Toni va constituir l’Associació Cultural Setmanari Felanitx perquè el seguís editant i gestionant.
Des del primer moment, hi posà la seva mà característica, amb la incorporació de nous col·laboradors, noves seccions i, fins i tot, un nou disseny, tot conservant la idiosincràsia d’aquesta publicació. Fins que, el febrer del 2018, una malaltia sobtada l’allunyà d’aquesta passió seva que era el setmanari, una vegada encetada la nova etapa de la seva vida personal: la jubilació.
Sempre el tendrem present i li estarem agraïts per la feina feta.
“Era mestre. Va néixer per ser un home amant de l’art, un humanista convençut, un polític d’idees esquerranes, però conservador i transmissor del llegat cultural del seu poble com a quelcom sagrat. Va ser contestatari i revolucionari davant els atacs a la llengua catalana, però era mestre. On anava, era mestre. Darrere el que feia, era mestre.”
