Enguany fa vint anys que, de la mà de la Penya Barcelonista Els Tamarells, ara presidida per en Sebastià Oliver Bennàsar (Felanitx, 1968), els culers i culeres de la vila units fan força. Més de mil seguidors i seguidores, és igual si del sud o del nord, conformen avui dia un grup que, més enllà d’èxits esportius, ha fet grans passos per Felanitx. Tant és així, que el seu nom ja el sap tothom. I amb la fua que duen, ja ho diu en Sebastià, difícilment algú mai els podrà tòrcer.
Vint anys d’història són molts. Esperàveu arribar fins aquí, així?
Sincerament, no. Els inicis foren incerts, costà posar en ordre tota la paperassa i partir. Parlam de la primavera del 2002, al mateix Bar Els Tamarells, on Miquel Pou, Tòfol Ballester, Paul Aponte, Antoni Capó, Guillem Pascual, Antoni Salas, Neus Segura i alguns valents més, posaren fil a l’agulla, fins que, el març del 2003, Nicolau Casaus va signar la carta d’alta com a penya oficial del FC Barcelona. No corrien temps fàcils, ja que els resultats del Barça tampoc hi acompanyaven, però l’estiu d’aquell any hi hagué un punt d’inflexió al club amb l’arribada de Laporta a la presidència i de Ronaldinho a la gespa. Es va recobrar la il·lusió per tornar a gaudir amb el Barça.
Com ha canviat l’entitat durant aquest parell de dècades?
La Penya Barcelonista Els Tamarells ha tingut diferents etapes. Els primers cinc anys, amb Miquel Pou a la presidència, ja començàrem amb els sortejos de viatges per anar a veure el Barça, activitat que es manté i que és la que desperta més atenció entre els socis. També hem de recordar aniversaris multitudinaris, alguns amb sopars de més de mil persones, i també tornejos esportius. A partir del 2008, la ruta va anar canviant: més actes, menys nombrosos, i nous horitzons culturals, gastronòmics i solidaris, amb una mitjana d’unes vuitanta activitats anuals.
Quins són els grans èxits aconseguits?
Diuen de nosaltres que som una penya diferent. El 2003, vàrem promoure el primer torneig interpenyes amb les altres penyes de Felanitx. El 2006, fórem la primera penya a convidar l’Avi del Barça. El 2007, la primera a retre homenatge a Manel Vich, la veu del Camp Nou durant més de cinquanta anys. El 2012, la primera a fer un col·loqui sobre futbol femení. En el desè aniversari, férem un llibre de 158 pàgines dels primers deu anys, amb portada de Miquel Barceló, i organitzàrem la desena trobada de penyes barcelonistes de les Illes Balears. Des del 2014, i de forma anual, organitzam la Trail Solidària per ajudar persones afectades per malalties greus i que no tenen recursos econòmics per afrontar-les. El 2018, propulsàrem la iniciativa de recollir signatures perquè el camp de futbol Es Torrentó incorporàs el nom de Mariona Caldentey Oliver.
Quina és la clau per mantenir una penya tants d’anys?
Tenir una junta directiva de somni, gent treballadora i dedicada en tot el que poden. Ara som més de quaranta membres, pocs en queden dels primers anys: David Garrido, Marc Lladonet, Guillem Pascual, Paul Aponte i jo mateix. Per mantenir el nivell d’excel·lència ha d’entrar gent nova contínuament que tengui il·lusió i ganes de continuar aportant. Tenim la junta estructurada per àrees i cada persona té assignada una determinada funció, tot i que hi ha activitats que requereixen que tothom hi posi ses mans.
Fa cinc anys vàreu inaugurar la nova seu. Ha funcionat bé, d’aleshores ençà?
Molt, ha estat una de les claus. La penya va veure la llum al Bar Els Tamarells a Portocolom, ja no en queda res, ni de l’edifici. Allà estiguérem fins al 2011. Després, tres anys de pelegrinatge per Sa Recreativa, que també tancà. I el 2015 vàrem llogar el local al carrer dets Horts, número 50, que per qüestions econòmiques, no poguérem inaugurar fins al 2018. Crec que per a molts barcelonistes i per a gent que no simpatitzi és un punt que fa goig de visitar i veure. Hem apostat fort per dinamitzar l’espai amb actes de diferents tipus: socials, culturals, lúdics, gastronòmics, solidaris, esportius, i des del 2021 oferim de forma gratuïta als nostres socis tots els partits del Barça per televisió. L’any passat inauguràrem la sala, que és un punt de trobada habitual de socis i sòcies.
Com ha variat el nombre d’afiliats?
El gran patrimoni de la Penya són els seus socis. Gràcies a la seva aportació en forma de quota per temporada podem fer tots els actes, sortejar uns 250 viatges amb entrada per temporada i tenir i mantenir denou abonaments amb seient al Camp Nou (ara Lluís Companys). El 2003 érem 74 socis, el 2008 passàrem a 500, el 2016 superàrem el milenar, i des del 2018 som la penya més nombrosa que té el FC Barcelona arreu del món, superant totes les catalanes. Abans de la pandèmia arribàrem a més de 1.500 socis penyistes. Les darreres temporades del Barça, decebedores, i la crisi de la COVID-19, han fet que tinguem una lleugera baixada. Actualment, estam al voltant de 1.400 i cada setmana es fan sòcies i socis nous. Tenim gent de tota edat, i tothom hi és benvingut.
Com ha canviat la visió de l’esport femení al municipi?
No ha estat un camí gens fàcil, i nosaltres ho hem tocat de primera mà. A la gent li ha costat assimilar que la igualtat entre dona i home ha de ser una normalitat. El 2012 atorgàrem la distinció de primera sòcia d’Honor a la jugadora Melisa Nicolau, quan quasi no es parlava de futbol femení, i menys pels mitjans de comunicació. I d’abans que na Mariona fitxàs pel Barça el 2015 ja seguíem com a penya l’esport femení. Quan proposàrem el juliol del 2018 que el seu nom s’afegís al camp de futbol Es Torrentó, molts pensaren que ens tiràvem a una piscina sense aigua, i que quedaria en no res. Va tocar lluitar de valent per aconseguir-ho, trobant entrebancs de tot ordre, però, afortunadament, es varen fer les coses molt ben fetes i el maig del 2019 la plenària de l’Ajuntament ho aprovà. Aleshores, na Mariona no tenia el palmarès que té ara, no tenia cap de les dues lligues de campions ni el Mundial. Ara seria facilíssim proposar-ho i molts i moltes s’apuntarien al «cavall guanyador». Fa cinc anys era diferent, quasi utòpic, però ens arriscàrem i va sortir bé, na Mariona Caldentey Oliver fou la primera dona a incorporar el seu nom a un espai públic felanitxer, i fou la Penya Barcelonista Els Tamarells qui posà la primera pedra.
Sentiu que ha canviat el sentiment culer dins Felanitx?
No especialment. Potser seguidors que abans estaven repartits pertot i no tenien un nexe d’unió ara el tenen amb la Penya, no només amb gent de Felanitx sinó dels pobles de la comarca. Al nostre poble hi convivim seguidors de bastants equips, sobretot del R. Mallorca, FC Barcelona, R. Madrid, Ath. Bilbao, At. Balears, At. Madrid, etc. Pens que hi ha una sana rivalitat, però sobretot molt de respecte. Al cap i a la fi, tots els d’aquí som felanitxers i ens topam pel carrer quasi cada dia. Un dels miracles el feim les penyes felanitxeres del Mallorca, Barça, R. Madrid i Ath. Bilbao des de fa vint anys: organitzam un torneig interpenyes i no necessitam àrbitres per impartir justícia. Això pot ser impensable a altres indrets, però aquí ho aconseguim. Hi fa molt que entre els presidents de les quatre penyes hi hagi una gran relació de cordialitat i sàpiguen transmetre el seny als seus jugadors o als seus aficionats.
Com ha afectat el món digital als esdeveniments que més solen caracteritzar-vos?
Les xarxes socials són un element indispensable per a nosaltres. Tenim una Àrea de Comunicació que és un vertader luxe, i quasi cada dia estam ben presents a Instagram, Twitter, Facebook, WhatsApp i al correu electrònic. Ja no es pot concebre una entitat sense comunicació digital.
Queda Penya per a molts d’anys?
Sí, no fa falta patir per això. Ara hem creat una Àrea Jove d’uns trenta socis i sòcies aproximadament que conforma la directiva júnior i que tenen una etapa de rodatge els pròxims cinc anys, que és el nostre mandat, per fer una feina paral·lela a la de la directiva sènior i així poder agafar el relleu amb condicions òptimes. Això garanteix d’alguna manera que la feina que s’ha fet durant aquests vint anys tengui una continuïtat. Per tant, hi haurà penya barcelonista Els Tamarells per a molts d’anys.
