El pròxim 23 de novembre es compliran deu anys de la mort del prestigiós historiador i professor felanitxer, Miquel Barceló Perelló (de can Perelló), especialitzat en l’estudi de les antigues societats islàmiques. Al llarg de la seva vida, cultivà diferents àmbits literaris: investigació i publicació acadèmica, traducció, crònica periodística, narrativa i poesia. És definit com un erudit “polièdric”.
Coincidint amb el desè aniversari de la seva mort, el Bloc per Felanitx proposa que l’Ajuntament iniciï l’expedient per tal que se li concedeixi la Medalla de la Ciutat. El Bloc argumenta la seva petició fent esment de l’extensa biografia i bibliografia de Barceló.
Nascut a Felanitx el 27 de gener de 1939, es llicencià en Filosofia i Lletres, secció història, a la Universitat de Barcelona (1962), i es doctorà en Història a la Universitat de València (1970). Va ser catedràtic d’Arqueologia Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tasca investigadora se centrà en l’estudi de l’islam a les Balears, en l’arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca —considerada una important aportació científica— i en l’assentament territorial dels grups clànics a Castellitx, Alaró i Binifornari.
No obstant això, cal esmentar que a finals dels anys 50 es traslladà a Anglaterra, i posteriorment a Nova York, on fou professor universitari de literatura espanyola a la New York University, el Hunter College i la Suny de Stony Brook. Entorn del 1970 s’establí a Barcelona com a docent a la UAB (en els estudis d’Història).
Són nombroses les publicacions que feu Miquel Barceló Perelló dins els àmbits literaris anteriorment esmentats. Destaca el llibre de poemes Així sia: elegies irremeiables (1957) i El país llamado deseo (2006), recopilació de les seves col·laboracions a El País entre els anys 1996 i 2005. Traduí i prologà Joseph Conrad a Una avançada del progrés, així com les memòries de Benvenuto Cellini, La vida (1984). Dins narrativa publicà El terme de Manacor (2007) i Trenc d’alba (2009).
Dels seus treballs acadèmics en podem esmentar alguns com, per exemple, Sobre Mayurqa (1984), Arqueología medieval. En las afueras del medievalismo (1988), El curs de les aigües. Treballs en curs sobre els pagesos de Yabisa (1997), El sol que salió por occidente. Estudios sobre el estado Omeya en al-Andalus (1997) o Una memoria singular y persistente (Universitat de Granada, 2004). És coautor de nombrosos llibres, entre els quals destaca Terra de Falanis. Felanitx quan no ho era. Assentaments andalusins al territori de Felanitx (1995), juntament amb Helena Kirchner.
Cal remarcar que Miquel Barceló Perelló participà el 2009 en el descobriment de les claus dels darrers sarraïns de Mallorca que fugien de l’exèrcit conqueridor; un episodi descrit per Jaume I a la seva crònica on Llibre dels fets.
A més, el 1987 la Universitat de Birmingham el nomenà Honorary Research Fellow of West African Studies.
