A principi de l’any 2022, les Germanes de la Caritat de Portocolom varen marxar del Convent per manca de relleu.
Cent vuit anys després, dues foren les germanes encarregades d’enllestir l’àrdua tasca de tancar un convent: Sor Apol·lònia Sastre i Sor Margalida Nigorra.
Davant la potencial demolició del Convent i la consegüent pèrdua de valors socials, patrimonials i paisatgístics, oferim als lectors una segona entrega del que ha estat la tasca de la Comunitat de les Germanes de la Caritat per al poble de Portocolom.
L’educació
Hi havia a Portocolom d’ençà de l’any 1888 un local habilitat per a l’ensenyança de nins. També hi hagué, annex a l’edifici de la Duana, una escola Nacional l’any 1918, però tengué poca repercussió; hi anaren pocs nins i poc temps.
Fou l’arribada de les monges el que feu arrelar l’interès per l’educació de nines. Fins aleshores les nines ajudaven a casa, però amb les monges començaren a rebre una instrucció bàsica: llegir, escriure, cosir, filar, brodar i altres tasques pròpies de les fèmines.
Es feren dues aules coeducatives a la part sud del convent: l’aula dels petits, a la dreta de l’entrada, i l’aula dels grans, a l’esquerra de l’entrada situada al carrer de n’Alou.
Quan el 1935, en temps de la II República, es feu l’Escola Graduada de tres unitats de Portocolom, els nins de set anys passaven al centre de l’entrada de la vila en recerca de projecció acadèmica mentre que les nines quedaven amb les monges fins als catorze anys com a màxim.
El pati de les escoles del Convent era el mateix carrer i la garriga sense edificar de davant amb vistes al Pla de sa Sínia. I els excusats de les nines eren separats de la mateixa edificació. Sols quan es realitzà el tancat actual del Convent aquests excusats quedaren integrats.
Més endavant en el temps, tancat el Convent, devers els anys cinquanta, l’assistència a l’escola del Convent de Portocolom minvà i les monges cediren el pati pavimentat interior com a pati d’esbarjo.
Cal dir que l’aula dels grans fou escola fèmina fins als anys setanta fins que, per causa de la Llei General d’Educació EGB, les nines també començaren a anar a l’escola Graduada.
Dels anys setanta fins als anys noranta les monges mantingueren l’educació preescolar.
La sanitat
Sempre hi havia una monja que feia d’infermera. Durant el dia disposaven tres hores de consulta, però també, i segons urgència, es desplaçaven als domicilis per atendre els malalts.
Tota tasca de ferida, picada de peix, vacunació, tractament d’infecció, epidèmia… era pal·liada amb els serveis d’aquelles practicants que anaven amunt i avall cada dia ajudant desinteressadament.
L’ajut espiritual i la tasca parroquial
Les vetles de vius eren tasca inapel·lable. Sempre en colla, es presentaven a casa dels malalts terminals i ajudaven al descans de la família, mentre elles resant feien vetla. De tant en tant, amb un salpasser, esquitxaven els voltants del llit fent fora els mals esperits.
S’ocupaven de la neteja de la Parròquia de la Mare de Déu del Carme de Portocolom, assistien el rector, participaven de misses, processons i vestien l’església de flors.
Era freqüent i acceptat que una colla de monges passàs pels jardins de la vila i demanassin flors per engalanar la Casa de Déu. Tothom hi consentia i els deixava prendre el que necessitaven.
Era tant el respecte per a aquelles dones que sempre que hom se’ls trobava de cara, es feia genuflexió i es besava el rosari. Elles mai deien res i seguien el seu camí.
Fer llistat de quantes monges ha tingut el Convent és tasca ingent, però en 108 anys són estades moltes, perquè sovint les canviaven. Hi estaven un màxim sis anys, però normalment n’eren tres. El propòsit de tal tragí era evitar que establissin massa vincle amb els locals.
L’escut de la foto
És l’escut que trobam a la porta del Convent. És del rector Sebastià Planes Bordoy (1836-1917), mecenes del Convent de les germanes de la caritat de Portocolom. Àguila encarnada sobre camp d’or amb ales esteses, orla encarnada amb vuit escopinyes d’argent.
Salvem Portocolom, Amics dels Closos, ARCA.
Referències
·Rosselló, R. (2015). Heràldica i llinatges de Felanitx.
Comunicacions personals
·Bartomeu Estelrich Adrover, Sor Apol·lònia Sastre, Sor Margalida Nigorra.
