Fa uns anys a la plaça d’Espanya hi havia 37 palmeres que li donaven una imatge característica, fins al punt que gairebé tothom la coneix més pel seu sobrenom: la plaça de les Palmeres. Però, de les 37, avui, només en queda una de sencera.
La setmana passada parlàrem més de les de l’avinguda de la República Argentina. A la plaça d’Espanya la proporció de palmeres mortes o escapçades encara és més feresta: un 97 %. L’atac del becut vermell les ha mortes.
En el recompte fet, de les 37 palmeres que hi havia a la plaça, n’hi havia una dins cada un dels jardins dels cornalons. A dos d’aquests jardins, al lloc de les palmeres quan es varen morir, hi col·locaren els jocs infantils. Les altres dues han estat escapçades.
De la resta, 8 ja varen ser eliminades fa anys (en alguns casos els forats estan entrespolats) mentre que hi ha 24 troncs escapçats —la majoria, d’aquestes darreres setmanes—. Com ja informàrem la setmana passada, alguns jardiners i tècnics consultats tenen l’esperança que alguna d’aquestes torni a treure, però vist el que ha passat en anteriors ocasions en què s’ha fet la mateixa operació, l’esperança de vida no ha estat gaire llarga.
La imatge que mostra ara la plaça, tant a peu de carrer com des dels balcons i terrats dels immobles que l’envolten és molt diferent de la que estàvem avesats.
Són molts els ciutadans que demanen una actuació relativament ràpida per corregir aquesta situació i que torni a ser la ’plaça de ses Palmeres’; si no, li poden llevar aquest sobrenom i dir-li l’oficial, i que quasi ningú de la vila diu: la plaça d’Espanya.
El PSOE demana un procés participatiu per a escollir l’arbratge que ha de substituir les palmeres
Els socialistes demanen que l’Ajuntament obri un procés participatiu ciutadà per tal d’escollir quin arbratge ha de substituir les palmeres mortes (sempre baix el criteri d’un paisatgista), on els felanitxers puguin dir-hi la seva sobre quins han de ser els arbres que substituiran les palmeres, i escollir el paisatge de futur.
Per a Xisco Duarte, “una decisió tan important, no pot ser arbitrària i implica fomentar la participació activa dels ciutadans, per potenciar així el sentit de responsabilitat compartida cap al nostre entorn. Si volem parlar de transformació i d’un urbanisme més humà i sostenible, què millor que fer un procés de participació ciutadana perquè aquests espais es converteixin en llocs vius, actius i integrats”.
