El passat 25 de novembre Felanitx per la Igualtat organitzà a la Casa de Cultura un acte amb motiu del Dia Internacional Per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. L’acte consistí en l’homenatge a les dones assassinades aquest darrer any a l’Estat i en la lectura del manifest de l’associació amb motiu d’aquesta data. Un manifest que denuncià la violència masclista com una violència estructural i transversal que no entén de nacionalitats, ni de religions, ni de classes ni d’edats.
Si bé al nostre raconet de món sembla que a poc a poc i a causa de l’esforç conjunt d’una societat que en general vol ser igualitària, el feminisme (amb totes les seves variants), ha agafat força, el masclisme (amb totes les seves variants) està lluny de ser erradicat –tant aquí com arreu– i calen actes com aquests per recordar-nos-ho.
Per això, a més dels assassinats a casa nostra, la lectura del manifest també feu present la situació de les dones a altres llocs del món com l’Afganistan, on des de l’estiu de l’any passat, a més de la pobresa i la violència que pateix tot el país, les lleis talibans s’han afanyat a suprimir qualsevol forma d’existència autònoma de les dones, i la lluita coratjosa que s’està duent a terme a l’Iran en contra de la legalitat misògina.
Des de Felanitx per la Igualtat també agraïren la tasca dels docents i de l’alumnat de tots els centres educatius del municipi, que a través de la Comissió per la Igualtat han duit a terme una campanya de visibilització i conscienciació dels feminicidis i la violència masclista.
Va ser un acte necessari que serveix per compartir el dolor i prendre consciència: un acte que construeix valors comuns, però on hi havia a penes una cinquantena de persones. De fet, em comentava algú que la llista de dones assassinades a l’Estat, –cal repetir-ho perquè ho tenim automatitzat–, la LLISTA DE DONES ASSASSINADES era més nombrosa que la d’assistents a l’acte. És una observació rellevant.
I és que assistir a aquests actes fa vessa perquè pensam que fer-los no aporta res, que no serveix de res, que no canviarem la vida de les afganes ni de les iranianes ni tornarem la vida a les dones a qui han mort. Que nosaltres estam millor que les nostres padrines.
Però assistir-hi ritualitza el rebuig a la violència masclista i el converteix en valor social. Dit d’una altra manera, passa de ser un rebuig individual a ser un valor col·lectiu. I la col·lectivitat –això que en deim “fer poble”– es construeix no només de fer festa per Sant Agustí, sinó també de viure sabent que més o menys tens valors comuns amb el teu veïnat. El 25-N serveix perquè un moment donat una felanitxera sàpiga que trobarà el suport, segur, del seu poble.
