Es presenta el Pla de Mobilitat, que dona les pautes de les actuacions futures. Les primeres accions seran fer tot el carrer Rei Jaume I de sentit únic i l’entrada al carrer Guillem Timoner des de la rotonda des Sindicat
Els darrers mesos, una empresa especialitzada ha estudiat la circulació de Felanitx poble per aportar possibles solucions als problemes de trànsit que des de fa anys s’arrosseguen a la vila. N’hi ha que ja són crònics i crítics. El Pla de Mobilitat presentat no ha descobert molt més del que molts dels que habitualment hi transiten a peu, en cotxe o en bicicleta ja saben, però bé, totes les aportacions dels tècnics amb la matèria sempre són ben rebudes per millorar.
Una dada important que cal tenir en compte és la densitat de vehicles. Des de fa anys és molt alta. Tenim una mitjana d’un vehicle per habitant (comptant-hi els que no tenen carnet de conduir).
Segons les estadístiques de l’IBESTAT, el 2022 (darrer padró) al municipi de Felanitx el parc automobilístic estava integrat per 19.813 vehicles. D’aquests, 13.648 són turismes, 3.296 camions i furgonetes, 2.355 motos, 160 remolcs, 60 autobusos, 42 tractors industrials i 252 classificats com a “altres”. El 1996, fa 27 anys, eren 11.113 vehicles. El padró d’habitants a 31 de desembre de 2022 era de 19.118 habitants.
Es considera que el parc automobilístic és vell i contaminant. Un 57 % dels vehicles són de benzina, un 40 % de dièsel, el 2 % híbrids, el 0,43 % elèctrics i el 0,12 % de GLP.
Segons aquest Pla de Mobilitat elaborat recentment, comptam amb intensitats mitjanes diàries superiors a 10.000 vehicles diaris dins Felanitx. Tot i això —asseguren—, els nivells de saturació són inferiors al 30 %. Així, s’estima que es produeixen 10.035 desplaçaments diaris en cotxe.
L’estudi és molt extens. S’hi exposen quins són els problemes que hi ha i les possibles solucions; algunes a curt termini, però la majoria a més llarg temps. Les dades i conclusions més destacades que n’hem extret són les següents:
Per posar en context la situació, s’explica que els carrers del centre són molt estrets, segurament es projectaren per anar-hi en carro i a peu, i de cada vegada els cotxes són més grossos, i no hi ha aparcaments; un problema que els darrers anys s’estén cap als afores. Són carrers de poca amplada i traçats irregulars, amb oferta d’aparcament escassa. La voluntat natural dels felanitxers és voler aparcar el més a prop possible de ca seva.
Els autors de l’estudi s’han adonat que hi ha molta dependència del vehicle privat, o sigui, una cultura del cotxe molt arrelada, fins i tot per moure’s d’una banda a l’altra del poble.
Consideren que un 32 % de les voreres són impracticables o són carrers que simplement no en tenen. Així, predomina el vehicle rodat en el disseny urbà, amb voreres molt estretes. Fan falta més espais públics per als infants.
De 260 passos de vianants, el 39 % es consideren poc accessibles.
Les bicis i el transport públic
Quant a bicicletes, el Pla remarca que només hi ha dos quilòmetres de vies adaptades per a ciclistes, la majoria de les quals estan segregades. A hores d’ara, es tracta d’una infraestructura poc atractiva i molt millorable, que requereix tasques de manteniment. A més a més, hi ha un important dèficit d’aparcaments públics per a bicis, i els ancoratges que actualment hi ha són en forma d’U invertida i “destrossarodes”. Se n’han de col·locar més, nous i més repartits per tot el municipi. El Pla proposa posar-ne 32.
Un altre aspecte que cal destacar és el transport públic. Pràcticament la meitat de la població no es troba coberta per l’oferta de transport públic. Falten parades a molts indrets perquè la gent tengui més bon arribar-hi. Preocupen especialment les aturades de l’IES Felanitx, a causa de la seva inseguretat. Així i tot, el 2022 es va incrementar en un 65 % el nombre de passatgers del transport públic, gràcies a la gratuïtat del servei.
La circulació pel poble
Pel que fa a la circulació per dins el poble, hi ha dues vies principals d’accés: la Ma-14 (des de Cas Concos i des de Manacor) i la Ma-5120 (de Campos). El nucli s’estructura principalment amb carrers d’un únic sentit. Als de doble sentit es generen problemes de circulació a causa de la falta d’espai. El carrer de Santueri és el punt aforat més transitat. Els moments de més circulació són entorn de les 12 hores i les 18 hores.
Segons l’estudi, es considera que hi ha molta permissivitat davant la indisciplina viària: una gran tolerància social a la indisciplina d’estacionament.
Les solucions
Fet el diagnòstic de la situació, ve l’aportació de solucions. Per això, es va demanar a la població que contestàs una enquesta, de la qual s’han obtingut 332 respostes. També han estat de gran ajuda les aportacions dels alumnes de l’IES Felanitx.
Quant a bicicletes i patinets, es demana establir una xarxa pedalable efectiva; ampliar l’oferta d’estacionament de bicicletes; subvencionar la compra de bicicletes, fins i tot implantar un tipus de Bicipalma, de lloguer, com el que hi ha a Ciutat, i dotar els treballadors municipals (com la Policia Local) de bicicletes.
Aparcaments
Per als vehicles i aparcaments, l’estudi proposa reestructurar el model de circulació; instal·lar i adequar borses d’estacionament, crear carrers de plataforma única (voravia i asfalt al mateix nivell) amb prioritat per als vianants; llogar terrenys per a l’aparcament de cotxes, com a aparcaments provisionals, i fomentar l’ús de les portasses.
Es proposa la creació d’aparcaments dissuasius a les entrades del poble. El del carrer de Campos ja està en tramitació. Se’n proposen al carrer Guillem Timoner (davant es Sindicat), així com d’altres a les zones nord-est i centre-sud del nucli urbà.
El carrer Rei Jaume I
Com a actuacions més concretes que —segons explicaren els polítics governants— es duran a terme aviat, hi ha l’actuació del problemàtic (des de fa anys) carrer Rei Jaume I. Pendent dels estudis de la Policia, la intenció és que sigui de sentit únic d’entrada cap al centre i que es llevin alguns aparcaments a la part de sa Creu Nova.
Al carrer Nofre Ferrandell, al tram entre Costa i Llobera i Nuno Sanç, el 62 % dels enquestats considera oportú ampliar les voravies i delimitar l’estacionament a un lateral. El mateix s’hauria de fer al carrer Zavellà.
Quant al carrer Bellpuig, fa especial esment al tram de davant el CEIP I. Joan Capó per garantir la seguretat dels infants. Hi ha diverses propostes, com ampliar voravies, un únic sentit de circulació o gestionar l’arribada dels alumnes (horaris esglaonats, accessos posteriors).
Entrada al carrer Guillem Timoner
A la rotonda de davant es Sindicat, s’estudia obrir la circulació del tram del carrer Guillem Timoner cap a l’interior del poble; una petició que molts ciutadans fan des de fa anys. Per no col·lapsar el carrer des Convent i altres, es limitaria a cotxes i furgonetes fins a un màxim de 3.500 kg, ja que, també, a moments determinats s’ha de permetre la càrrega i descàrrega dels camions grossos a l’empresa que hi ha allà.
El Pla de Mobilitat també proposa millorar les aturades, marquesines i recorreguts a peu i en bici fins a aquestes.
També, crear el “metrominut”, uns aparells que es col·loquen a punts estratègics del poble i ens indiquen la distància i el temps que hi ha per anar d’un lloc a l’altre. Consideren que anar de part a banda de poble caminant o en bici no és gaire temps.
Ara, aquest Pla haurà de ser aprovat, o no, pel Ple municipal, i posteriorment es posarà a exposició pública.
Durant l’acte de presentació, tant la batlessa Soler com el regidor de Policia, Sebastià Adrover, explicaren que algunes de les accions que proposen es duran a terme molt aviat, d’altres estan en marxa però duen més arenga. On es fa feina, diuen, és en cercar espais on poder crear aparcaments.
El Pla no es fa prou èmfasi però a gairebé tots els pobles s’adapta per als vianants una gran àrea del centre del poble, i a Felanitx molts de ciutadans opinen que s’hauria de fer el mateix. “Llevar-se la cultura del cotxe i agafar la d’anar més a peu”, comenten.
