El passat dissabte dia 3, a la sortida de sol, tornàrem a mirar cap a mar censant el pas de les aus marines i dels cetacis des de la rodona de sa Punta. Fou un matí fresc després d’una nit plujosa, però tinguérem sort i a primera hora el cel estava ja blau, sense quasi núvols. Bufava un vent suau, entre ponent i mestral, i la mar estava remoguda, vella, sense que les ones arribassin a rompre en escuma.
Les aus passaren a una distància mitjana, entre 500 i 1.500 metres de la costa, i la majoria anava en direcció NE (cap a Menorca). S’anotaren 79 virots (Calonectris diomedea) i 105 baldritges o virots petis (Puffinus mauretanicus). També 16 corbs marins (Phalacrocorax aristotelis), 1 corpetassa (Phalacrocorax carbo), 24 gavines (Larus michahellis) i, solament, 2 gavines corses (Ichthyaetus —Larus— audouinii).
Vérem fins a 4 dofins mulars (Tursiops truncatus) a la vegada (un mascle, dues femelles i un juvenil) i anotàrem els bots de diverses tonyines grosses (Thunnus sp.) i d’un peix espasa (Xiphias gladius). Solament vérem una sola barca que sortís a fluixejar (el més passat en comptàrem més de 220).
També sentírem els primers tords (Turdus philomelos) i poguérem observar alguns ulls de bou grossos (Phylloscocus trochilus) a la garriga propera.
Per les penyes ens va passar una papallona tigre (Danaus chrysippus), ben a prop. És grossa, amb les ales de color taronja i les vores negres amb puntets blancs. Aquesta papallona ha tornat relativament freqüent a la zona perquè té una planta nutrícia que s’està escampant d’una forma incontrolada pels camps del terme. És el seder (Gomphocarpus fruticosa), també coneguda com a mata de la seda, una planta sud-africana que és invasiva i verinosa, tant per a les persones com per al bestiar.
Aquesta planta és bona de conèixer: un petit arbust de tiges dretes (erectes) que poden arribar al metre i mig d’altura, de fulles primes i de flors agrupades en umbel·les, de color blanc. La part més característica és el fruit en forma de bufeta grossa, recoberta d’espines que no són rígides, i les llavors presenten un gran plomall de pèls sedosos (d’aquí el nom de la planta). Creix a àrees pedregoses i obertes, i és ben visible pels voltants de can Perdiu, a cada costat de la carretera de Felanitx a Portocolom.
Fins aquí la crònica del RAM d’aquest mes. Si voleu acompanyar-nos, o venir a fer-nos una visita, hi tornarem dissabte dia 7 de novembre, de les 8 a les 11 del matí.
