Dia 25 de setembre aquest setmanari publicava un article de la senyora Mercè Rigo amb la demagògia i victimisme a què ens tenen acostumats darrerament els independentistes catalans. La moguda independentista té per finalitat tapar la corrupció de l’antiga Convergència, el famós 3 %. Diuen que no cal obeir les lleis que es consideren injustes ni acceptar les sentències dels tribunals que condemnen per no obeir les lleis. Qui té autoritat moral per dir quines lleis són injustes? Les lleis són aprovades per un parlament elegit pel poble i es poden canviar si es té majoria. Diuen que no accepten la Constitució de 1978 que a Catalunya va ser aprovada amb un 91 % de vots favorables. Si els càrrecs públics no respecten les lleis no hi por haver democràcia. Torra no ha estat inhabilitat per posar una pancarta, sinó per desobeir una sentència judicial. La desobediència d’un càrrec públic a una resolució judicial comporta inhabilitació, Torra ho sabia i va cercar el martiri per tapar la seva mala gestió. Cuixart i Sánchez no foren condemnats per pujar damunt un cotxe sinó per voler impedir un registre judicial dirigint una turba, i, com deia Kennedy, cap multitud, per més rebel o turbulenta que sigui, té dret a desafiar un tribunal de justícia. Puigdemont, en proclamar la independència, presentà una llei de transitorietat segons la qual ell nomenaria els jutges i expulsaria els jutges forasters que portessin més de tres anys a Catalunya. Volen controlar els jutges perquè no jutgin els corruptes independentistes. Els fets de Vitòria, on moriren cinc treballadors per l’acció de la policia, s’atribueix a Martín Villa, però aquest no fou ministre de Governació (ara Interior) fins al juliol del 1976, i els fets de Vitòria foren el març; el ministre de la policia era Manuel Fraga Iribarne, que deia “la calle es mía” ● Per Col·lectiu Santueri
