En Ramon Angosto Artigues (Felanitx, 1997) es va formar en enginyeria biomèdica i enginyeria mecatrònica a la Universitat de Vic. L’objectiu, diu ell, era satisfer els seus dos principals interessos: salut i tecnologia. Durant aquests darrers anys, el felanitxer ja ha fet diverses aportacions en aquests camps. Avui, en descriu les més destacades i ens parla dels beneficis de la intel·ligència artificial.
Quina és la vostra formació acadèmica?
Vaig començar estudiant Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Vic, i després vaig decidir especialitzar-me encara més en l’àmbit tecnològic cursant Enginyeria Mecatrònica. Aquesta formació em va permetre adquirir una base sòlida en salut i en el desenvolupament de tecnologia aplicada, complementant les meves habilitats en ambdós camps. En acabar cada carrera, no només havia après la teoria, sinó que vaig tenir l’oportunitat d’aplicar coneixements pràctics, especialment en el desenvolupament de dispositius i algoritmes, cosa que ara aplic en la meva feina diària.
D’on us sorgeix l’interès per estudiar això?
El meu interès sorgeix d’una barreja d’influències familiars i personals. Venc d’una família dedicada a la salut, ja que els meus pares són veterinaris, i sempre he estat envoltat de converses i temes relacionats amb el benestar i la salut. Al mateix temps, des de jove, m’interessava la tecnologia i com podia solucionar problemes quotidians. Triar enginyeria biomèdica va ser una manera de combinar aquestes dues passions: salut i tecnologia, un camí que després vaig reforçar amb la mecatrònica per entendre millor els aspectes mecànics i electrònics que intervenen en els dispositius de salut.
Per què vàreu decidir cursar els estudis a Vic?
Allà vaig trobar una educació amb un enfocament pràctic que em va permetre treballar directament amb tecnologia. Tot i que inicialment va ser una elecció condicionada per la nota de tall, va resultar ser una experiència molt valuosa, ja que vaig poder adquirir habilitats aplicades des del primer moment. Això em va permetre acabar els estudis no només amb coneixements teòrics, sinó amb experiència en l’ús d’eines i tecnologies, cosa que ha estat fonamental pel meu desenvolupament professional.
També heu estudiat fora d’Espanya. Com valorau l’estada?
Sí, durant la meva segona carrera vaig tenir l’oportunitat d’estudiar sis mesos a Polònia gràcies a un programa Erasmus. Va ser una experiència enriquidora, tant a nivell acadèmic com personal, ja que em va permetre conèixer diferents enfocaments i metodologies. Estar en un entorn nou i envoltat de persones de diferents països va ampliar la meva perspectiva i em va ensenyar a adaptar els meus coneixements a diferents contextos, cosa que valor molt en la meva carrera actual.
Quin va ser el vostre primer pas dins el món laboral?
El meu primer pas en l’àmbit laboral es pot considerar en dues àrees. Per una banda, vaig realitzar pràctiques a una empresa que col·laborava amb un hospital, on vaig desenvolupar algoritmes d’intel·ligència artificial per a la salut, una experiència clau per a mi. Per altra banda, també vaig treballar en un projecte personal juntament amb el meu pare, desenvolupant una pinça adaptadora per a microscopis, amb la intenció de millorar l’accés a aquest tipus de tecnologia en entorns educatius i professionals. Ambdues experiències em varen ensenyar a identificar problemes reals i a desenvolupar solucions tecnològiques per a ells.
Com vàreu tenir la idea de crear un invent tan específic?
La idea va sorgir d’una necessitat que vaig observar tant en les meves pràctiques de laboratori com en la feina del meu pare com a veterinari. Vaig notar que poder veure i compartir fàcilment imatges de mostres a través del microscopi seria útil, especialment en educació i en àrees on l’equip de captura professional és limitat. El mòbil és una eina que tots duim damunt i que permet captar imatges ràpidament, així que l’adaptador solucionava aquesta necessitat de manera pràctica i accessible.
Va tenir èxit?
Inicialment, la resposta va ser molt positiva, especialment en l’àmbit educatiu, ja que diverses escoles el varen utilitzar i els alumnes varen poder veure mostres en microscopis d’una manera col·laborativa. Tanmateix, no vàrem poder donar-li continuïtat al projecte ni expandir-lo per falta de temps i recursos. Creim que tenia molt potencial, encara que en el context actual, on l’ús de mòbils a les escoles està més limitat, seria un projecte que necessitaria adaptar-se per a poder implementar-se a major escala. Malgrat això, va ser una experiència que em va permetre aplicar els coneixements adquirits durant la carrera i va acabar sent el meu treball de final de grau d’enginyeria biomèdica.
A què us dedicau actualment?
Ara faig feina en el camp de la intel·ligència artificial aplicada a diferents sectors industrials. He desenvolupat projectes en l’anàlisi intel·ligent de soldadures i en la implementació de sistemes distribuïts d’intel·ligència artificial per a maquinària, que permeten que les màquines es comuniquin i operin de forma segura, reduint riscos. El meu dia a dia inclou des del desenvolupament d’algoritmes fins a la supervisió de projectes d’integració d’IA en maquinària. A més, en un proper projecte, estic començant a aplicar aquests coneixements en l’àmbit de la salut.
Ara fa uns anys que sou a Galícia. Per què vàreu decidir canviar de rumb?
El meu canvi a Galícia no va ser un canvi de rumb planificat, sinó una cerca de majors oportunitats en l’àmbit de la tecnologia i la indústria. Galícia té un ecosistema industrial en creixement, i hi vaig trobar un ambient professional ideal per seguir desenvolupant-me en intel·ligència artificial i les seves aplicacions pràctiques. Fins ara, l’experiència ha estat molt positiva; he trobat un entorn col·laboratiu i la possibilitat de treballar en projectes innovadors que s’ajusten als meus interessos.
Com a investigador d’intel·ligència artificial, quins descobriments destacaríeu?
Un dels descobriments de més valor va ser durant les meves pràctiques, quan vaig desenvolupar un algoritme per a l’anàlisi d’úlceres. Aquest tipus de solució pot millorar el diagnòstic i tractament, ajudant els metges a avaluar l’evolució de les ferides. També destac la feina actual en anàlisi de soldadures per tal de reduir desperfectes, i el desenvolupament d’algoritmes d’ajuda a la decisió pels operaris d’una planta de reciclatge d’alumini. Són tres exemples de com la intel·ligència artificial pot tenir un impacte real en sectors tan diferents com la salut i la indústria.
La IA és, en definitiva, més amic que enemic per a la societat?
Crec que la intel·ligència artificial és un amic per a la societat, igual que en el seu moment ho varen ser les calculadores, que varen facilitar l’accés a les matemàtiques complexes. La IA permet optimitzar processos, democratitzar l’accés a tecnologies avançades i millorar àrees com la salut i la seguretat. És important, això sí, promoure el seu ús ètic i educar la societat sobre el seu potencial i els seus límits, per assegurar-nos que s’utilitzi de manera responsable.
