Joan Maimó al setmanari

Dia 2 d’octubre de 1943, a les pàgines del Felanitx, apareixia per primera vegada la signatura de Joan Maimó i Vadell (1921-2001), Marinenc. Parlava del Centre d’Art i Cultura de la Vila que ell, amb altres impulsors, havia fundat l’any abans. D’aleshores ençà, fins que va morir, col·laborà incansablement amb el setmanari amb articles, caricatures, dibuixos i poemes. Enguany, l’Ajuntament n’ha publicat un recull que mostra l’univers de l’autor i enfila una teringa de noms i malnoms que atia la memòria dels vells i desafia la indagació dels joves. Els escrits de Maimó al Felanitx són una crònica del poble i rememoren i enalteixen uns anys que el temps i l’amnèsia han esvaït.
Elogià músics, com l’aleshores oblidat tenor Joan Bou Roig (1849-1901) de Son Valls; Mateu Oliver Bauçà (1871-1952), Capbaix, director de la banda quaranta-tres anys; Miquel Vicens Capó (1915-2001), Ramonet, ànima dels Trashumantes; Bernat Julià Rosselló (1922-2013), director de la Capella Mallorquina; Jaume Estelrich Juan (1923-2005), Nou-Sous, director de la Coral de Felanitx; Bartomeu Oliver Martí (1894-1988), fundador de l’Orquestra Filharmònica de Palma; Miquel Manresa i Gomila (1900-1987), Perloia, director de l’Orfeó Aulí i nostàlgic autor d’Estampes felanitxeres… També vindicà pintors com Bartomeu Capó Sunyer (1912-1992), Trinitat; Josep Bover Bennàsser (1921-1996), Nicolau Fortesa Fortesa (1918-2010) o l’escultor Jaume Mir Ramis (1915-2012). Evocà els poetes Antoni Vaquer Obrador (1882-1959) i Bartomeu Barceló Tortella (1888-1973), els historiadors Cosme Bauçà Adrover (1871-1951), el capellà bo, i Pere Xamena i Fiol (1918-2015). Més enllà del món de les arts i les lletres, no deixà passar per malla un rosari de personatges populars, com Joan Cerdà Serra (1903-1996), defensor d’una hipotètica pàtria felanitxera de Cristòfol Colom; Bartomeu Miquel Díez (1921-1987), el capellà de Can Palau; Robert Miró Pou (1908-1976), en Roberto, que signava les gloses com Jomateix i el conegut mariner Esteve Pujol Andreu (1885-1992), Patró Esteve i el ciclista Simó Febrer Serra (1895-1989), quatre vegades campió d’Espanya rere moto, que parlà de l’emergent promesa Guillem Timoner Obrador (1926-2023), o l’emblemàtic Joan Grimalt Grimalt (1894-1976), mestre Roques Blanques, col·laborador de Baltasar Samper en el Cançoner Popular de Catalunya. En conjunt, un ric i policromàtic calidoscopi felanitxer.
De fora poble tampoc no deixà res per verd i ens parlà de Josep Maria Tous i Maroto, del baríton Francesc Bosch, de Francesc de B. Moll, de Josep Maria Llompart, de Miquel Gaià, dels pintors Pau Lluís Fornés, Anglada Camarassa, Coll Bardolet, Joan Miró, Miquel Llabrés… Per damunt de tots, Maimó va enaltir l’eminent orientalista Joan Mascaró i Forners (1897-1987), amb qui va entrunyellar una ferma amistat i de qui va escriure la biografia i va esculpir el memorial que s’instal·là a Santa Margalida. Joan Maimó, polifacètic, polièdric i prolífic, va jugar tots els papers de l’auca com a artista (dibuixant, ceramista, pintor, escultor, gravador, muralista…) i com a escriptor (periodista, assagista, cronista, biògraf, poeta…). Compromès i generós, prestigià la gent del seu entorn.
Paradoxalment, qui va rescatar de l’oblit tants de mallorquins, va romandre arraconat anys i panys. Ni que sigui a tall de remissió i d’expiació, divendres, dia 25, a les vuit del vespre a la seu de la Penya Barcelonista Els Tamarells, repassarem amb imatges la seva vida i obra. Qui estimi Felanitx i el felanitx no s’ho ha de voler perdre.