N’Antoni Llaneras Artigues (Felanitx, 1988) es va formar com a manescal a la Universitat Autònoma de Barcelona. Després d’un primer contacte amb l’ofici a l’estranger, va tornar a Mallorca amb la intenció de continuar creixent professionalment. Set anys i mig de feina a un hospital varen ser suficients per a adquirir les destreses necessàries i prendre la valenta decisió d’obrir la seva pròpia clínica a Felanitx, una iniciativa que ja tenia meditada.
Teníeu clar que volíeu estudiar per ser manescal?
Sí, tot i que de ben petit volia ser forner perquè en Toni de Can Vica, que era amic de mon pare, ens feia pans en forma de caragols i això em fascinava. Un poc més gran, ja vaig dir “vull ser veterinari” i no vaig canviar d’idea. Curiosament, els meus pares em deien: “Segur que vols ser forner? Mira que fan feina els vespres…”; i els primers quatre anys de feina de veterinari bàsicament feia torns de nit.
Com us va sorgir aquest interès?
No tenc un record gaire clar, però probablement pels cans i els altres animals que teníem a foravila. Especialment, els cans sempre m’han semblat uns animals encisadors. Suposo que també néixer en una família amb empatia i sensibilitat cap als animals, tot i haver nascut a finals dels vuitanta quan les coses no eren com avui dia en termes de benestar animal, també fou important.
On vàreu estudiar?
A la Universitat Autònoma de Barcelona. Vaig cursar la carrera l’any 2006 fins al 2011.
Com us vàreu endinsar en el món laboral?
La introducció al món laboral la vaig fer gràcies a una beca Leonardo que em varen concedir el 2012 per fer feina durant vuit mesos a Anglaterra. En acabar la beca, vaig tenir opció de continuar al Regne Unit per continuar amb una formació més acadèmica o tornar cap a Mallorca. Vaig haver de decidir-me entre perseguir una especialització europea a l’estranger, el que seria l’equivalent a una residència de medicina, o formar-me amb cursos i de manera més diversa per poder fer el que es coneix allà com a “first opinion”, el que entendríem com a metge de capçalera. La decisió de tornar em va portar a fer feina a un hospital 24 hores de Palma, on vaig entrar com a becari i vaig acabar com a encarregat de Medicina Interna i Ecografia. Hi vaig fer feina durant set anys i mig, fins que em vaig veure amb coneixements suficients per emprendre i fer el que des de petit havia imaginat, ser veterinari a Felanitx.
Quant fa que vàreu obrir la clínica?
Relativament poc, el pròxim 4 de gener farà quatre anys.
Veig que teníeu clar que volíeu emprendre un projecte propi.
Tenir el meu propi centre era un pensament que tenia quasi d’ençà que vaig deixar de voler ser forner. Quan vaig haver après el que considerava necessari com a veterinari i com a persona, després de quasi nou anys, vaig posar en marxa el meu projecte. Fer-ho abans pens que hagués estat precipitat, perquè volia que la gent que vengués trobàs una persona tan professional com personalment madura i eficient. Per això, era molt conscient que havia d’aprendre no només veterinària, que seria el bàsic, sinó també a treballar en equip, a parlar amb els tutors dels animals (el que abans en dèiem propietaris), transmetre males notícies, sabre fins a on puc arribar jo i on ha de continuar un especialista… Crec que qualsevol persona que gestioni un negoci o servei sap que no només es tracta de ser un bon professional, que és essencial, sinó que hi ha molts altres factors importantíssims a l’hora de gestionar un projecte propi.
Heu tengut bona benvinguda per part dels felanitxers i felanitxeres?
Felanitx mai decep. Estic molt content de la bona rebuda que hem tengut i del bon feedback que tenim per part dels nostres clients. El fet de ser d’aquí i estimar el poble em feia impossible pensar a muntar això a qualsevol altre lloc. Conec a molta gent de tota la vida i per les activitats que he fet al llarg dels anys a Felanitx, però vull pensar que el que fa que tornin no és perquè els coneixes sinó perquè et consideren un bon professional i una persona sensata.
Com de molt feia falta una clínica al municipi?
Només al nucli de Felanitx tenim quatre clíniques físiques i alguns veterinaris ambulants. Estrictament necessari no ho era, però pens que tenir distints perfils de veterinaris i centres a un poble el fa més ric. Que el client pugui escollir diferents llocs ens beneficia a tots, tant als mateixos clients com als veterinaris perquè ens permet una formació més específica en alguns camps, que finalment vol dir: millors serveis per les nostres mascotes. Tot i ser a Felanitx, rebem visites de gent que ve des de Palma, Sineu o fins i tot Caimari.
La gent que té animals, normalment, s’agafa seriosament la tasca de tenir-ne cura?
En definitiva, sí. Per sort la societat evoluciona molt en positiu al llarg dels anys, i als que es neguen a evolucionar ara tenen una Llei que els obliga a fer les coses millor. Tots els tutors volen el millor pel seu animal, però de vegades per desgràcia hem d’estar pendents de temes econòmics o situacions familiars alienes a la medicina que també tenen un pes important en la presa de decisions.
Com han avançat els tractaments?
Em fa gràcia, perquè tenc un germà metge i quan xerram de coses que es fan a Veterinària em diu: “Feis això?!” Avui dia els tractaments i els estudis en Medicina Veterinària estan a un nivell molt elevat. Hi ha gent molt preparada fent estudis diàriament que ens permeten treure nous protocols de tractament en qualsevol àmbit imaginable. El fet d’estar vivint un boom de les mascotes també ha fet que grans lobbies poderosos inverteixin més doblers en estudis i productes pels animals.
Avui dia quasi es pot tractar una mascota com una persona! Quins serveis oferiu a la clínica?
La nostra clínica disposa d’un servei de consultes de medicina general, consultes amb especialistes externs (cardiologia, oftalmologia, cirurgia), diagnòstic d’imatge (raigs X i ecografia), cirurgia, hospitalització, tenda amb alimentació i complements. I esperam poder reprendre el servei de perruqueria tan aviat com es pugui.
