L’elegància

Hi ha una norma no escrita en política que diu que, quan un rival es retira de la vida pública, malgrat les diferències, se li agraeix la feina feta i se li desitja sort en la nova etapa. És propi de l’elegància i la cortesia de qui entén la política com el joc de les discrepàncies en pro de l’interès general i del bé comú. Dissortadament, no ho entenen així la senyora batlessa i el Partit Popular.
En aquest setmanari de ben segur poguéreu llegir els atacs, les calúmnies i les mentides del PP sobre la renúncia de qui fins ara ha estat el nostre portaveu a l’Ajuntament, en Miquel Lluís Mestre. Són set, i no desset, com afirmava la columna del PP, els anys que en Miquel Lluís ha tengut un càrrec públic al Consell. Però bé, entenem que algú que du més de vint anys encadenant cadires i pagues, ja sigui a l’Ajuntament, al Consell o al Senat, i a qui no se li coneix altre ofici, es descompti amb facilitat. Que sigui la senyora Soler qui critiqui precisament això és de tenir més barra que esquena.
Al PP els agrada insistir que al Bloc hi ha molts de blocs. No li llevarem mèrit al joc de paraules, ben trobat. Llàstima que sigui fals. Des d’aquí els animam a anomenar una sola discrepància política entre els nostres regidors. Si no ho fan ens haurem de creure que apliquen aquella màxima del “divideix i venceràs”, sense gaire èxit, i que dediquen més esforços a fer d’oposició a la oposició que no a governar. On de ben segur que no n’hi ha de blocs és a cal PP, on és ben sabut que la senyora Soler aplica l’ordeno y mando i la resta callen i creuen no fos cosa els volàs la pagueta.
Finalment, en un gest que demostra molta baixesa moral, el PP jugava la carta del feminisme per atacar la nostra regidora, na Maria Mesquida, i el nostre nou portaveu, en Miquel Rosselló. Altra vegada es miren el gep dels altres i no es veuen el seu. O no és cert que la senyora Soler ha fulminat totes aquelles dones que li han gosat fer ombra dins el seu partit? Ja sigui per vanitat, com la senyora Vidal, ara a Vox, o per la feina ben feta, com la senyora Cano, totes han acabat desterrades.
A la batlessa li agrada vantar-se que ha estat ella, ja no el seu equip de govern, sinó ella mateixa, la que ha aconseguit tancar el camí de s’Algar. O de la implementació de la recollida porta a porta. Li hauríem de recordar que, tant l’una com l’altra, són propostes fetes pel Bloc, des del govern o des de l’oposició. Es pot penjar totes les medalles que vulgui, just faltaria, perquè mentre el seu gran llegat sigui aplicar les nostres propostes i el nostre programa electoral aquest poble avançarà.
No volem acabar sense desitjar-vos a tots i totes unes molt bones festes de Sant Agustí. Molts d’anys!