Des de fa vint-i-nou anys s’excava al jaciment prehistòric dels Closos de Can Gaià. Després de tres dècades es vol cloure una etapa important: la restauració de les navetes I i II i les seves respectives àrees. El codirector de Projecte Closos, Javi Rivas, explica que “estam excavant els darrers racons que ens queden de la Naveta II, un testimoni de terra i també tot el seu exterior per poder alliberar el mur i poder procedir a la seva restauració”.
Però el més important és que enguany pot haver-hi una excavació extraordinària. Si tot va bé, rebran una injecció important de doblers per, en els pròxims mesos, poder acabar i tancar l’excavació de tota l’àrea II. “A finals d’any podríem tenir les dues navetes i les seves respectives àrees exteriors restaurades i museïtzades”, ha explicat Rivas.
Amb l’excavació “el que volem és entendre com vivien a cadascuna d’aquestes cases, això fa que la feina sigui lenta per poder recollir el màxim de dades per investigar-les i interpretar-les”, comenta Javi Rivas.
Malgrat aquest tancament d’etapa, encara surten restes interessants i importants per saber com vivien els nostres avantpassats fa prop de 4.000 anys. “Bàsicament, trobam restes del dia a dia dels habitants del poblat”, com són fragments de ceràmica, d’olles, que indiquen què cuinaven, quin tipus de vaixella tenien, així com fragments d’animals, de fauna: què menjaven; o fragments de carbó que indiquen quin tipus de fusta utilitzaven per cuinar. “Totes aquestes dades són molt importants per saber com vivien”, expliquen.
També hi ha moltes restes de sediments. “Amb això podem saber quins tipus de pol·len hi havia, quines flors i plantes estaven cultivant al seu dia a dia”. Igualment d’importants són les troballes de botons d’os amb forats que formaven part de la seva vestimenta.
Per als pròxims tres anys, la intenció dels responsables del Projecte Closos, que han incorporat codirectors nous, és centrar les investigacions en temes més concrets i que aportin noves dades sobre aspectes molt més específics com, per exemple, quina aigua feien servir. També es vol utilitzar un georadar per analitzar el terreny.
Per mostrar a la ciutadania la important i ingent feina de recerca que fan, dissabte passat es va fer la jornada de portes obertes, a la qual hi va assistir, com és habitual, molta gent.
El Parc Arqueològic
La construcció del Parc Arqueològic, molt important per al desenvolupament de tot el Projecte Closos continua embossat per la tramitació administrativa urbanística.
Durant la visita que varen fer al jaciment alguns regidors de la Sala (del PP, PI i Bloc), la batlessa Soler va dir que està previst que abans de final d’any s’hagin pogut esmenar les deficiències que varen prescriure el Consell insular i es pugui aprovar definitivament el Pla Especial urbanístic, cosa que permetria posar en marxa el tan desitjat parc arqueològic i del qual ja fa anys que se’n parla. També la Sala podria comprar o expropiar noves parcel·les.
Per la seva banda, els Amics dels Closos continuen amb la seva reivindicació del parc, que veuen que va molt tira-tira. Per això, han fet unes camisetes amb el lema “Volem Parc Arqueològic!”, per començar de nou la reivindicació per la recuperació del finançament per la construcció del parc.
Recorden que fa dos anys varen fer un cartell col·laboratiu amb el mateix lema, però “un cop penjat no durà ni 24 hores, algú sense cap classe de sentiment patrimonial el va llevar. Així, amb la creació d’aquestes camisetes, no ens ho podran robar, ja que ho durem damunt!”, expliquen.
Si us interessa tenir-ne una, us podeu posar en contacte amb els Amics dels Closos.
La beca
Tal com informàrem, l’Ajuntament ha creat per primera vegada una beca d’investigació dels Closos. Amb una aportació municipal de 6.000 euros, durant un any, Paula Lujan farà feina, investigant, per poder treure a la llum noves dades.
Agraïments
A més de les importants aportacions econòmiques que fan les administracions, Ajuntament i Consell, agraeixen el suport de la UIB. Els directius del Projecte Closos insisteixen també en la important aportació que, d’una manera o altra fan Grupotel i Inturotel. Grupotel, actual propietari de l’hotel Cala Marçal i també als anteriors propietaris, la família Català, per tots aquests vint-i-nou anys de manutenció dels voluntaris que excaven al jaciment. També és important la contribució que fa Inturotel.
