Torcaboques

Escric un articlet al setmanari Felanitx d’entre 2.000 i 2.700 caràcters, per tant, som un influencer, un creador de contingut que intenta influir en l’opinió dels lectors. Els textos no van acompanyats d’imatges, ni de música, ni d’efectes especials, ni de cossos joves amb poca roba, ni tan sols d’emoticones. Com a molt, alguna manifestació d’indignació o d’autèntica emprenyadura. No són articles patrocinats, no hi ha publicitat explícita ni encoberta. Tampoc no hi ha remuneració, si bé no em fan pagar res per escriure, que consti. Canvii de tema i de to de veu sovint, i l’article també canvia de pàgina. El llegeixen un parell de dotzenes de persones que no poden posar like ni dislike ni fer comentaris, no és interactiu. Sí, sí, hi ha persones que encara llegeixen un quart de plana. Tot plegat és molt segle XX, obsolet. Que bé!
És cert que el setmanari ara té edició digital i potser a Manacor algú el llegeix. Paciència, no hi ha res perfecte.
Anem al gra. Sol passar que als bars i cafeteries, quan demanes un entrepà o un pa amb oli, tenen la mala idea de posar el torcaboques (de paper) entre el plat i el menjar. És un error sense atenuants. El torcaboques s’impregna d’oli i tomàtiga i dificulta al client torcar-se la boca i els dits en condicions, finalitat a la qual estava destinat. No té sentit protegir el plat dels efectes del pa amb oli, tanmateix, s’haurà d’escurar. A la cuina no s’han estalviat feina.
Es podria argumentar que facilita al cambrer o a la cambrera la tasca de transport del plat a la taula, però, tanmateix, el client haurà de demanar un altre torcaboques si el de dins el plat s’ha tacat d’oli (una situació que demana una nova tasca de transport) o n’haurà de fer servir dels que ja hi havia a la taula. I si ja n’hi havia, aleshores no era necessari posar-ne un entre el plat i el pa amb oli. En definitiva, el servei tampoc no s’ha estalviat feina. En canvi, s’hauran embrutat i tudat més torcaboques.
Tampoc no val al·legar que a les terrasses de vegades el vent s’endú el torcaboques i que el berenar l’aguanta. Si fa vent, s’ha de procedir igual que amb la resta de plats, travant-lo amb el plat mateix o amb el cobert. Ningú no posaria un torcaboques entre el plat i els ingredients d’un variat!
Per tot això, faig una crida als restauradors de tot el món, però sobretot als d’aquesta terra de grans berenadors, per demanar en clau de reivindicació que no posin un torcaboques davall el panet ni davall la llesca de pa. Prou. Aprofitem per dir que servilleta és una castellanada totalment innecessària, tant si parlam de tela com de paper, donada la precisió de la paraula torcaboques. Fins aquí la influència dels 2.670 caràcters d’avui.