Epigenètica

La genètica clàssica ens ha ensenyat que el nostre ADN, amb la seva seqüència única de bases, determina qui som i com som. No obstant això, en els últims anys, ha sorgit un nou camp d’estudi que desafia aquesta visió simplista: l’epigenètica.
L’epigenètica es refereix als canvis en l’expressió dels gens que no es deuen a alteracions en la seqüència d’ADN. Aquests canvis epigenètics poden activar o desactivar gens sense modificar la seva seqüència subjacent. El nostre estil de vida pot tenir un impacte significatiu en el nostre epigenoma. Factors com la dieta, l’exercici, l’estrès i, fins i tot, les experiències primerenques de la vida poden deixar marques epigenètiques en el nostre ADN. Aquestes marques poden ser heretables, cosa que significa que poden transmetre’s de pares a fills, fins i tot sense canvis en la seqüència d’ADN.
L’epigenètica estudia com factors ambientals i d’estil de vida poden modificar la forma en què s’expressen els gens, sense alterar la seqüència genètica subjacent. Alguns dels principals mecanismes epigenètics inclouen són aquests tres: la metilació de l’ADN que consisteix en l’addició de grups metil a unes certes regions de l’ADN, la qual cosa pot inhibir la transcripció gènica; modificacions d’histones, les histones són proteïnes que empaqueten i organitzen l’ADN i unes certes modificacions en les histones, com a acetilació o metilació, poden alterar l’estructura de la cromatina i afectar l’expressió gènica; la regulació per ARN, no codificant uns certs tipus d’ARN, com els micro-ARN, poden unir-se a l’ARN missatger i inhibir la traducció de proteïnes.
Aquests mecanismes epigenètics són fonamentals per a processos com el desenvolupament embrionari, la diferenciació cel·lular i l’adaptació a l’entorn. A més, s’ha demostrat que els factors ambientals, com la dieta, l’estrès i l’exposició a contaminants, poden induir canvis epigenètics que es transfereixen a les següents generacions. La importància de l’epigenètica radica en el fet que ens ajuda a comprendre com factors externs poden influir en l’expressió gènica sense alterar la seqüència de l’ADN. Això té implicacions importants en camps com la medicina, la nutrició i la psicologia, ja que pot explicar com el nostre estil de vida i entorn poden afectar la nostra salut i el desenvolupament de malalties.
L’epigenètica és un camp fascinant que ens brinda una nova perspectiva sobre la interacció entre els nostres gens i l’ambient, i com això pot modelar el nostre fenotip i la nostra salut al llarg de la vida. L’epigenètica ens mostra que no sols som el que està escrit en els nostres gens, sinó també com les nostres experiències poden marcar el nostre material genètic de formes sorprenents.
Els principis de l’epigenètica tenen importants aplicacions en el camp de la medicina preventiva. Algunes de les formes en què es poden aplicar són: la detecció i prevenció de malalties, la identificació de marcadors epigenètics que puguin servir com a biomarcadors per a la detecció precoç d’unes certes malalties, com el càncer o desenvolupar intervencions preventives dirigides a modificar patrons epigenètics alterats, amb l’objectiu de reduir el risc de malalties; la medicina personalitzada que utilitza el perfil epigenètic d’una persona per a dissenyar estratègies de prevenció i tractament més efectives i personalitzades o per predir la susceptibilitat d’una persona a unes certes malalties en funció del seu patró epigenètic; la salut maternoinfantil que estudia com factors ambientals i d’estil de vida de la mare poden induir canvis epigenètics en el fetus, la qual cosa pot tenir efectes a llarg termini en la salut de l’infant o també desenvolupar intervencions durant l’embaràs i la primera infància per a modular favorablement el desenvolupament epigenètic; l’envelliment i longevitat poden comprendre com els canvis epigenètics associats a l’envelliment poden influir en el risc de malalties cròniques o explorar estratègies per a revertir o alentir els canvis epigenètics relacionats amb l’envelliment; la nutrició i l’epigenètica permeten investigar com els nutrients i els patrons dietètics poden afectar els mecanismes epigenètics i es pot aplicar a la prevenció de malalties o al disseny de programes d’educació nutricional basats en l’evidència epigenètica.
En resum, l’epigenètica ofereix un enfocament nou i prometedor per a la medicina preventiva, ja que ens permet comprendre millor com els factors ambientals i d’estil de vida poden influir en l’expressió gènica i, per tant, en la salut de les persones. Això obre la porta a noves estratègies de prevenció i tractament més personalitzades i efectives.