El txa-txa-txa

A les Illes Balears, gràcies al turisme, tot va bé, excepte:
– Tenim molt d’abandonament escolar prematur, els resultats acadèmics són molt discrets o dolents i hi ha una baixa taxa de titulats universitaris.
– El mercat laboral està poc qualificat i tenim dificultats per retenir a les illes persones amb talent o altes qualificacions (no hi ha sortides per als més preparats).
– La saturació dels serveis sanitaris i les dificultats per cobrir els llocs de feina que demana el sector.
– La insuficiència crònica dels serveis socials assistencials.
– La disminució alarmant de l’agricultura i la ramaderia, el canvi d’usos de fora vila (ara ja una urbanització més) i la creixent dependència alimentària de l’exterior.
– El sector pesquer en vies d’extinció.
– La indústria local es troba en la seva mínima expressió.
– El creixement demogràfic accelerat, no per creixement vegetatiu, sinó per migració de rics i pobres, la qual cosa el converteix en mal de gestionar (cohesió social, escolarització, llengua, serveis socials, assistència sanitària…).
– Els preus molt elevats dels aliments i dels productes bàsics per la insularitat, el turisme i per la dinàmica del mercat mateix.
– L’encariment desmesurat de l’habitatge, de cada dia més inaccessible per a les rendes baixes i mitjanes.
– La compra d’habitatges (molt luxosos, luxosos i de nivell mitjà) per part de no residents a zones urbanes, rurals i turístiques, sovint per llogar o per especular.
– Els efectes socials, culturals i econòmics d’aquest fenomen.
– El procés de substitució lingüística de la llengua catalana per la castellana i altres.
– Els excessos del consum d’energia i aigua, cada vegada més cars.
– L’excés en la producció de residus, tant els que es gestionen a les illes com els que s’han d’enviar a fora.
– La pèrdua de qualitat de la vorera de mar i de l’aigua de bany (platges en retrocés, depuració insuficient, desaparició de la posidònia, microplàstics…).
– La saturació de les infraestructures (carreteres, aeroports, ports…), cosa que genera incomoditat i accidents.
– La saturació dels mateixos reclams turístics.
– La deficient inversió de l’Estat, sovint amb tractament colonial, que ens percep com un simple lloc de vacances (una platja amb discoteca) i de segones residències de famosos.
– La baixada de les Balears en el rànquing de regions europees segons renda per càpita acompanyat de l’empobriment de la classe mitjana i del creixement de les desigualtats entre rics i pobres.
– La fama internacional com a lloc de disbauxa, gatera i descontrol, de focus d’atracció per a la delinqüència i el tràfic de drogues i com a paradís on amagar-se de les forces policials.
– L’espai disponible en aquesta secció.
Tal com diu la cançó, la culpa és del txa-txa-txa.