Amor Sonor

Els últims deu anys en la vida de Mozart van ser absolutament determinants i esclaridors per comprendre la transcendència de la seva figura, tant des del punt de vista humà com artístic. Tenint en compte que només va viure 35 anys, una dècada representa un temps considerable en què els esdeveniments, sota el dictat d’una forma de vida marcada pels cicles de la naturalesa i, per tant, fins al punt de ser assaborits amb tots els seus matisos, representa el que sens dubte van ser els millors anys de Wolfgang Amadé (com solia signar) Mozart.
En aquells anys va fer un salt quantitatiu en la seva carrera, ja que fou contractat com a director i pianista en l’estrena de no poques de les seves òperes, concerts per a piano i altres encàrrecs. A més, va contreure matrimoni amb la seva estimada Konstanze amb la fèrria oposició del pare de Wolfgang, qui ni tan sols va acudir a les noces. Aquest fet va ser molt important en l’emancipació emocional d’un jove Mozart que li ho devia tot al seu pare, qui sentia que el seu fill estava en deute constant subjugant-lo sota el paraigua d’un amor castrant malgrat el filial.
Dins d’aquest intens període vital, Mozart es comprometria espiritualment i intel·lectualment amb els ideals de la nova Il·lustració, forjada en la Revolució Francesa sota la tríada argumentativa de la Llibertat, la Fraternitat i la Igualtat. Mozart seria iniciat en la lògia maçònica de Viena anomenada Zur Wohltätigkeit (Beneficència) el 14 de desembre de 1784. Per celebrar el seu accés com a aprenent de la fraternitat, Mozart va escriure 6 petites peces escrites per a 3 veus i 3 corni de bassetto (actuals clarinets) amb textos italians de Pietro Metastasio. Simbòlicament, l’ús del número 3 al·ludia, precisament, als preceptes de la revolució i l’ús dels clarinets tenia una relació numèrica amb l’espectre físicoharmònic d’aquest instrument, les freqüències dels quals tenen una concordança numèrica que comparteixen la major part dels éssers vius del nostre planeta, incloent-hi estructures astronòmiques. Mozart va voler posar de manifest l’amor com a centre de l’ésser humà a través dels preceptes de la maçoneria.
Aquestes peces són els sis nocturni, que conformen la primera part del concert Amor Sonor, que el Cor del Conservatori de Felanitx interpretarà el pròxim 11 de juliol a les 21.30 h a l’Església de Portocolom. El concert seguirà en la seva segona part amb peces de diversos autors que ofereixen la seva visió de l’amor des de diferents punts de vista, des de l’amor romàntic fins a l’amor filial, passant per diferents colors de l’emoció que mou el món. Podrem escoltar les obres Corazón coraza, de la compositora Beatriz Corona; Paraules d’amor, de Joan Manuel Serrat; i Starlit, de Steve Dobrobosz. Som serà l’obra d’estrena composat per qui subscriu i té l’honor de dirigir el Cor del Conservatori de Felanitx, a qui va dirigida la dedicatòria i, finalment, The Seal Lullaby del compositor Eric Whitacre.
Amor sonor té un component molt especial. Un altre vessant de l’amor com és la solidaritat. El concert serà a benefici de l’associació Dacesma, Associació Dany Cerebral Sobrevingut de Felanitx. L’aportació voluntària del públic es destinarà íntegra a l’associació.
Al concert comptarem amb la narració de Toni Rosselló, interpretació solista d’Isa Obrador, el guitarrista Joan Carles Vaquer, la pianista Elvira Ramon i l’excel·lent col·laboració dels clarinetistes Manuel Jiménez, Marina Carme Méndez i Caterina Obrador, tots tres destacats alumnes del Conservatori de Felanitx.