Al rescat d’un bon home

La seva estada a Felanitx no va arribar a una dècada, però va deixar una empremta que convida a l’evocació. Antoni Mus Caballero havia nascut a Maó l’any 1895. La família anà a viure a Barcelona i als 14 anys va entrar a fer feina a IEPSA, la indústria de les perles d’imitació. Membre de l’Orfeó Català, es va casar el 1918 amb una companya de la coral, Petra López Blanco, amb qui, el 1919, va tenir el seu primer fill, Enric. El gener de 1922, l’empresa li va confiar obrir una factoria a la Vila i es mudaren al carrer de la Roca d’en Boira, on el 1923 va néixer Pere i el 1925 Antoni, el qual seria un excel·lent escriptor.
La nova fàbrica va prendre fua i, ben aviat, un centenar de felanitxeres s’hi incorporaren, amb gairebé altres dues-centes dones que feien feines subsidiàries a ca seva. El 15 de juny de 1926, el Correo de Mallorca informava de la festa que les treballadores havien organitzat per celebrar l’onomàstica del seu director: «Entre guirnaldas, figuraban rótulos en honor del señor Mus y, al terminar la fiesta, le obsequiaron con precioso reloj de oro y cadena». Des d’aleshores, en arribar Sant Antoni dels albercocs, la festa es repetí cada any com canten les cròniques del setmanari El Felanigense i més d’una fotografia. Un incident destapa la bonhomia d’aquell bon gestor. Dia 6 de febrer de 1927 la bossa amb els doblers destinats a pagar la setmanada va desaparèixer del despatx. La intervenció de la Guàrdia Civil, amb pocs miraments, va atemorir les dones i una es va declarar culpable. Els doblers es recuperaren. De fet, la bossa sense obrir romania a un racó del corral. Dia 14 de juliol es va fer el judici contra Catalina Manresa Oliver, com a confessa autora. Es demanaven quatre anys i nou mesos de presó. L’informe policial era gairebé una condemna ferma, però la fiscalia, per afegir llenya al foc, cità com a testimoni el director de la factoria. En contra del que es pretenia, Antoni Mus va fer un gran elogi de les virtuts de la treballadora. Tenia 29 anys i en feia quatre que feia feina a la fàbrica, amb bon comportament. Sempre havia tengut doblers al seu abast i mai no havia tocat un cèntim. El seu espòs romania malalt al llit feia mesos. Tenien dos fills (un encara de pit) i ella era l’única font d’ingressos familiars. Descrita la situació i advertida la comprensible desesperació de la inculpada, Antoni Mus s’adreçà al jutge amb una pregunta: «Guanyarà res l’estat si tanca aquesta dona a la presó? Si no ho fa, jo li mantindré la feina i s’evitarà un drama familiar». El fiscal abaixà veles i el jutge dictà l’absolució. L’única conseqüència de l’episodi va ser fruit de la ironia felanitxera. L’any que va venir davant, el present de les perleres a Antoni Mus va ser: «una hermosa arquilla para guardar los cabales».
Antoni Mus Caballero no es limità a la tasca professional, sinó que s’implicà en la vida del poble. El 1926 va entrar a la junta de l’Orfeó Aulí i la coral va deixar de ser només d’homes. El novembre de 1930 va ser vocal de l’Associació per la Cultura de Mallorca, amb Pere A. Reus de President i Pere Oliver Domenge de Secretari. Amb ells, Mus va viure amb il·lusió i esperança l’arribada de la República. Pocs mesos després, el juny de 1931, Felanitx va patir el tancament de la factoria, perquè l’empresa va destinar el seu director a enfortir i ampliar la fàbrica de Manacor. De l’atenció que va brindar allà a les obreres, tal com havia passat a la Vila, hi ha testimonis rellevants (Antoni Parera Fons, Bernat Nadal, Antoni Llull Martí…). A Manacor va néixer el quart i darrer fill, Alfred, l’any 1934. També allà s’implicà en la vida social, cultural i política. El novembre de 1935 fou elegit president d’Esquerra Republicana i, arran de la insurrecció militar de juliol de 1936, va patir presó a Manacor i a Palma i fou condemnat a treballs forçats al camp de concentració de Sóller. Quan fou alliberat, sotmès a vigilància, va viure el seu exili interior discretament, concentrant la seva vida en la feina i la família. Quan se jubilà, a la caixa forta de Majórica trobaren un sobre ple de notes. Eren de petits avançaments salarials que Mus feia a les treballadores. Va morir l’any 1971. Tant a Manacor com a Felanitx, la desmemòria que patim l’ha mantingut enterrat com la flor romanial. Va ser un home bo, un bon home!