Declarat en rebel·lia

Dia 8 de maig es feu un homenatge amb la col·locació d’una pedra de la memòria a Rafel Estades s’Esparter, tinent de batle de l’Ajuntament de Felanitx durant la República, assassinat pels falangistes el 13 de gener de 1937.
Des que al 2002, Joan Cabot i Aina Adrover van publicar Felanitx 1931-1939: República, Guerra i Repressió, vaig poder copsar molt més clarament molts buits i silencis sobre el que va passar a Felanitx durant la guerra; després he llegit les Memorias de Doña Pepita, de Josefa García Martínez – (2015), L’Hivern de 1947, a la Vila, del catedràtic Miquel Barceló Perelló, – inclòs dins el seu magnífic llibre pòstum El cercle de Felanitx (2023) – i, darrerament Felanitx, de l’entusiasme a la por (2024), de la mateixa ja citada professora i investigadora Aina Adrover Oliver. Amb la lectura d’aquests preuats llibres, es constata que la condició humana, quan s’amara de por i d’odi, és capaç d’esdevenir repugnant. Com -a tall d’exemple- repugnants, oioses i ignorants van ser les directrius d’institucions com la Caixa de Pensions que, el 16 de novembre de 1945, guanya el plet al Jutjat de Manacor contra Rafel Estades Adrover i altres, tots ells declarats en rebel·lia. Acaba així l’edicte del diari oficial provincial, donat a Manacor dia 16 de novembre de 1945: “Publíquese esta sentencia, en su cabecera y parte dispositiva en el Boletín Oficial de la provincia por la rebeldía de los deudores, si oportunamente no fuere solicitada la notificación personal”.
Com podia Rafel Estades presentar-se ni sol·licitar res a unes institucions podrides que ni respectaven els morts? ● J. Rosselló Gelabert